El bloc d'Ernest Benach

Fa dies que no em poso al corrent de les primàries demòcrates en la cursa per a la presidència dels Estats Units. Certament una campanya d’aquestes característiques ha de ser esgotadora. I pensar que després, qui guanyi, encara haurà d’enfrontar-se amb els republicans! Aquests darrers dies sembla que la balança es decanta cap a Obama, tot i que matemàticament encara no tingui la victòria definitiva, cada dia està més a prop de la nominació demòcrata.

Tanmateix, Hillary Clinton encara no ha dit la seva última paraula. Queda, doncs, cursa per córrer. De fet, tot el procés s’assembla més a una marató, on sempre guanyen els corredors de fons, aquells que tenen més resistència i saben gestionar amb intel.ligència les seves forces. Una marató política, però marató al capdavall.

(Continua)

Escric aquesta anotació perquè he vist que Obama ha fet un míting davant 75.000 persones a Oregon. Aplegar 75.000 persones per escoltar un polític, per molt que sigui el candidat a presidir el país més poderós del món, té mèrit en els temps que corren.

Tot això ve a tomb perquè m’interessa especialment el tema de les primàries demòcrates pel que representen políticament a nivell mundial, perquè m’agrada i m’interessa la política, però també per una possible translació a casa nostra. I no parlo del procés que ara mateix vivim a ERC perquè és essencialment intern. Sí que penso, però, en el procés que ens ha de portar a triar el candidat a la presidència de la Generalitat: un dels debats que s’ha obert en el partit, però que no és, i ho dic amb tota claredat, el debat d’aquest congrés perquè en la cita del 14 de juny no s’haurà de decidir qui volem que sigui el nostre candidat a presidir Catalunya.

A més, tinc clar que és una decisió que haurem de prendre serenament, en el seu moment i de manera oberta i participativa amb la militància. A ningú se li escapa que convé introduir, en la manera de fer política, elements nous que motivin l’electorat i esperonin la militància.

Així doncs, un sistema de primàries obert, on els militants i les militants tinguin un pes decisiu a l’hora de triar el candidat, però on també fóssim capaços d’escoltar i saber què opina i què vol el nostre electorat, seria un sistema molt més fidel a la voluntat d’aquells i aquelles que confien en nosaltres.

És evident que els Estats Units i Catalunya tenen poc a veure, però no és menys cert que només implicant més la ciutadania aconseguirem fer la política més propera, més directa i més útil. En parlarem a fons els propers dies. I mentrestant, Obama avança amb pas ferm…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!