El bloc d'Ernest Benach

Si el grau d’educació d’un poble i d’un home es valora per com tracten els animals -frase que van fer seva Thomas Edison i Mahatma Ghandi-, Catalunya ha dit majoritàriament que no vol més curses de braus, un espectacle públic basat en la tortura, el dolor i la crueltat contra un ésser viu.

L’aprovació de la ILP contra les corrides de toros fa que avui sigui un d’aquells dies en què et sents especialment orgullós de formar part d’un país modern, avançat i respectuós, que es posiciona majoritàriament a favor del respecte a la vida i als drets dels animals, que rebutja les tortures, que vol continuar avançant amb base a uns sòlids valors com el progrés moral, i que treballa per deixar un futur millor per als nostres fills i les noves generacions que ens seguiran, un futur que no els avergonyeixi.

S’equivoquen els que es pensen que la ILP contra les corrides de toros és un debat identitari o antiespanyol. En cap cas. És un debat animalista. Com bé ha dit l’Anna Mula, la promotora de la ILP, la tortura i la mort d’un animal com a espectacle públic no coneix signes identitaris, però és normal que els que rebutgen el debat ètic utilitzin aquests tipus d’arguments. L’abolició de la tortura no té pàtria, sinó que és un bé universal, i això és precisament el que avui ha subscrit la majoria de parlamentaris catalans, en representació del poble.

En el debat parlamentari s’han pogut escoltar discursos i arguments interessants en aquesta línia, com el del diputat de CiU Josep Rull, que ha recordat que Ramón y Cajal va dir que s’enorgullia de no haver figurat mai entre la clientela especial de les corrides de toros; que Unamuno va proclamar que li repugnaven les curses de braus; que Rodríguez de la Fuente va dir que els toros eren la màxima expressió de l’agressivitat humana; i que Goya considerava les corrides com una salvatjada pròpia del poble incult, violent i visceral; exemple de la brutalitat col·lectiva. I ni Ramón y Cajal, ni Unamuno, ni Rodríguez de la Fuente, ni Goya eren catalans i ni molt menys antiespanyolistes.

Amb això vull dir que el debat que es genera en contra de les curses de braus no és exclusiu de Catalunya. A Canàries fa 19 anys que van abolir les curses de braus amb tortura i mort de l’animal (per cert, amb el vot a favor del PP), i el darrer any s’han produït manifestacions abolicionistes a Andalusia, Astúries, Galícia, les Illes Balears, Madrid i Euskadi, tota vegada que han començat a sorgir iniciatives similars a les que han conduit aquest debat al Parlament de Catalunya.

Per acabar, celebro que aquest debat que hem fet al Parlament hagi arrencat d’una iniciativa legislativa popular. En uns moments en que la paraula “desafecció” és en boca de tothom que es refereix a la política, milers de ciutadans s’han unit per fer sentir la seva reivindicació i els partits hem escoltat i debatut aquesta iniciativa. Tal i com ha dit Joan Puigcercós, el funcionament normal i eficient de les nostres institucions és la millor defensa possible de la política, de la seva noblesa i necessitat en una societat democràtica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!