El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Grans avenços
Catalunya ha recuperat en el darrer ple d’aquest període de sessions la figura històrica de la vegueria com a eix d’organització territorial que li era propi abans que no li fos imposada la divisió per províncies (1833) amb una ferma voluntat centralitzadora i aliena a la tradició catalana. I en només unes hores de marge, el Parlament ha aprovat també, per majoria absoluta, prohibir les corrides de toros i els espectacles públics que incloguin la mort de l’animal, a partir de 2012.
Ambdues lleis són de gran calat, equiparables a d’altres que s’han aprovat aquesta legislatura, com la llei de consultes populars, la d’educació, la d’acollida dels immigrants o la del cinema, per citar-ne només quatre, i reflecteixen d’una banda la determinació del país d’avançar socialment i nacionalment, i, en conseqüència, la voluntat d’anar perfilant una nova Catalunya, més cohesionada, més moderna i adequada als nous temps, més respectuosa, i més lliure.
Possiblement moltes d’aquestes lleis no es valoraran en la seva justa mesura fins que passin uns anys, però és innegable que una llei com la de vegueries ha de permetre equilibrar el territori i reorganitzar el sistema de poders públics en benefici del conjunt del país; i que l’aprovació de la ILP per prohibir les curses de braus ens projecta davant del món com un país que rebutja els espectacles públics en què es tortura i se sacrifiquen animals i que es posiciona a favor del respecte a la vida i als drets dels animals. Els límits a la llibertat els fixa la societat de cada època. I la societat catalana del s.XXI ha decidit, a través del Parlament, que no és acceptable fer espectacle de la tortura fins a la mort d’un animal. Això és exercir la llibertat.
D’altra banda, en aquest mateix ple, el darrer d’aquest període de sessions -i qui sap si de la legislatura- s’ha produït un fet que m’ha desconcertat. Em refereixo a les piulades dels diputats de Convergència i Unió al Twitter acusant-me d’acabar el ple abans d’hora. I trio la paraula desconcert perquè no acabo d’entendre la seva actitud. Per això crec oportú fer aquestes consideracions:
Primera: Tots els diputats de la cambra saben que qui decideix l’ordre del dia és la Junta de Portaveus, no el president. Per tant, la Junta de Portaveus proposa.
Segona: Tots els diputats saben que és el ple qui aprova els possibles canvis o modificacions en l’ordre del dia, no el president. Per tant, només el ple disposa.
Tercera: En aquest ple hi ha hagut diverses alteracions. Unes provocades pels grups que donen suport al Govern i d’altres pel mateix grup de CiU. Retirar iniciatives o portar lleis al Consell de Garanties Estatutàries, que és ben legítim, també fa canviar l’ordre del dia. Però qualsevol canvi que no sigui una retirada d’un punt ha de ser votat i només s’accepta si s’aprova per majoria. El que sempre hem fet, doncs, és vetllar perquè el Reglament del Parlament, norma bàsica del nostre funcionament, es compleixi escrupolosament.
Quarta: No és bo reproduir a la xarxa els esquemes tradicionals de la política: l’acusació sense fonament, no acabar de donar tota la informació, inculpar a l’altre… Sincerament, i estic disposat a debatre-ho amb qui vulgui i quan vulgui, crec que això no és política 2.0. Potser és utilitzar eines 2.0 per a la manera clàssica de fer política, aquella que no agrada i que poc convenç a la ciutadania.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies President, per aquesta informació detallada i pels avenços de les darreres sessions. Un pas endavant en la democràcia i un pas molt important en la normalització d’una país en democràcia, especialment grat l’avanç en el rebuig i prohibició del maltractament dels animals.
Les corrides de toros mai poden ser, en un país modern, lliure, democràtic i avançat, ni art ni cultura. El maltractament mai pot ser considerat un acte de llibertat. La llibertat ha de tenir els seus límits quan els actes de les persones i dels pobles, esdevenen indignes, injustos, i ataquen als drets més elementals de la dignitat i respecte dels humans i dels animals.
Ens hem de felicitar tots per no acceptar la tortura i aixó si que és l’exercici de la llibertat. Ens hem de felicitar per apostar per una societat més solidària, més generosa, més justa, més lliure, més moderna, més respectuosa, més europea, adient amb la societat catalana del segle XXI.
Coincideixo amb els seus comentaris.
Atentament.