El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Els castells entren a l?Olimp de la cultura universal
L’avió que ens porta de Nairobi (Kenya) fa escala a Amsterdam abans d’aterrar a Barcelona. Estem cansats però feliços per l’objectiu assolit: els castells ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
A Amsterdam tenim el primer contacte amb un mitjà escrit. És l’edició internacional del País. I recull la notícia, en una mica més de mitja pàgina, de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part del Flamenc, del Cant de la Sibil·la i els Castells. De tot l’espai, els Castells i el Cant de la Sibil·la ocupen una línia. Exactament una línia. A aquelles hores de la matinada no ens sembla bé ni malament; només és una mostra de la sensibilitat d’un mitjà. El cert és que l’alegria per la fita aconseguida fa que relativitzem la lectura del diari en qüestió.
Els dos dies a Nairobi han estat molt profitosos. Dilluns vam poder saludar la directora general de la UNESCO, Irina Bokova, i vam contactar amb la directora de Belles Arts i Béns Culturals del Ministeri de Cultura, María Ángeles Albert, per tal de preveure tots els detalls del que podia o havia de passar l’endemà. El primer contacte amb la delegació que agrupa totes les candidatures és imprescindible en aquests casos.
L’endemà, juntament amb el conseller Tresserras vam ser rebuts pel president (speaker) del Parlament de Kenya, EGH. Kenneth Marende, amb qui vam mantenir un contacte oficial. Entrar a la sala d’audiències i veure la senyera copresidint l’acte oficial amb la bandera del país que et rep, en aquest cas la de Kenya, sempre fa il·lusió.
Kenya és un país emergent a l’Àfrica i, a part d’una potent destinació turística, en poc temps s’ha convertit en un atractiu pol d’inversió i d’atracció empresarial. Així ho vam constatar amb el president Marende, i sabem que hi ha necessitat d’explotar noves vies de futur. Però tornem als castells.
I és que el món casteller ha viscut aquesta setmana, més de dos-cents anys després de néixer, un dels èxits més sonats que se li recorden. Qui ens havia de dir que, després de veure i viure bona part de l’evolució dels castells, amb diades per al record i per a la història –la immensa majoria d’elles a Catalunya, però també fora de les nostres fronteres, com les exhibicions per a emmarcar de Frankfurt, Xile i, més recentment, Shanghai, entre moltes altres- que la darrera gesta s’escriuria tan lluny de casa, a Nairobi, sense necessitar de bastir i enlairar cap castell?
La declaració dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat és un gran èxit dels castellers, per descomptat, però també dels aficionats, de la gent que estima i s’emociona amb els castells, i també de Catalunya. És un èxit de país; i un èxit majúscul. En el discurs que vaig pronunciar davant l’assemblea de la UNESCO per agrair la declaració i mirar d’explicar què són i què representen els castells per al país, vaig insistir sobretot en això, que els castells són una tradició cultural viva, plena dels millors valors de la història de la humanitat, i que, si bé són singulars de Catalunya alhora són universals. I això ens hauria de fer sentir orgullosos del què som i representem, i també pel fet que les nostres aportacions al conjunt de la humanitat siguin expressions úniques, originals, enriquidores, creatives, arrelades a la tradició però alhora vives i amb la mirada posada en el futur.
I parlant del més enllà, el futur dels castells no pot ser millor quant a salut de les colles, dels castells que es fan a plaça, de l’afició que creix dia a dia, del tractament mediàtic que reben a cada nova temporada, i de la creixent difusió universal que projecten. Però a partir d’ara, a més a més, els castells gaudiran de la salvaguarda, la protecció, l’empara i la projecció internacional de la principal organització que vetlla per la preservació del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Castellers, castelleres, moltes gràcies per haver conduït amb la vostra participació entusiasta i desinteressada aquesta incomparable i exemplar tradició cultural i popular catalana a l’Olimp de la cultura universal. I gràcies també a l’esforç fet pel Departament de Cultura de la Generalitat, per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i per la revista Castells.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla molt bé tota la vostre tasca pero em sembla que tot i el temps que ha passat no tenim el suficient coratge com per pendre decisions tan complicades com dir que volem la independencia .
GRÀCIES