El bloc d'Ernest Benach

La força de la unitat. L'esperit de la renovació.

28 de juny de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Olor de tronada

Publicat a Delcamp.cat el 27.06.2011
La Festa Major de Sant Pere és un festival dels sentits. Al gust de la coca amb cireres hi podríem afegir el so que la nostra oïda percep amb la campana dels gegants, o amb les gralles que són omnipresents a tothora i arreu. Els castells dels Xiquets de Reus ens entren pel cor i per la vista, i la Mulassa, mestressa i guia dels gegants té un tacte ben especial per als més menuts. Però si hi ha un sentit que s’ha de cuidar per la Festa Major és l’olfacte. L’olor de pólvora que queda a la plaça del Mercadal i a la part més vella i bella de la ciutat, després d’encendre les diferents tronades és ben especial.
Pots sentir l’olor de la Festa Major intensament. Les sensacions i els sentiments es barregen aquests dies que, entre Sant Joan i Sant Pere, es fan una bona colla d’actes, tradicionals i no tant, per a gent jove i també per als més grans, per a reusencs d’aquells de tota la vida, i per a reusencs que han decidit que la seva vida és aquí. I això entronca amb la tradició més festiva de la cultura reusenca. Els gegants de Reus, sovint defensats com els més macos del món, representen les races de la terra, per damunt de reis i nobles, que és el que acostumen a representar els gegants d’arreu. Aquí ens vam decantar per donar protagonisme a la humanitat, d’Àfrica, d’Àsia, d’America, d’Europa,… I les sensacions i els sentiments et posen la pell de gallina en determinats moments únics i exclusius de la nostra Festa, el ball solemne de l’Àliga, amb aquella música que t’envaeix absolutament, el pilar caminant dels Xiquets que des de la Prioral va guanyant metres de llambordes fins arribar al davant de la casa gran, el so únic de la tronada que acaba amb un espetec que va directe a l’orella i al cor,… Moments solemnes i moments alegres. Moments divertits i moments per al lleure. I cadascú té la seva font d’emocions. I totes són bones, des del geganter que fa ballar el gegant indi com si només pesés dues onzes, a la gitana que balla i recita, al diable novell que s’emociona tot llençant foc,… Això és la Festa Major de Reus. I posats a fer, el toc de país, també indispensable si parlem de Reus, i que ningú no ho oblidi, ni tingui temptacions de cap mena. Des de les banderes de Reus i catalanes que guarneixen tota la ciutat, fins a la mateixa tradició dels nostres ‘nanus’, els representants de l’antiga Corona d’Aragó, Catalunya, País Valencià, les Illes i Aragó,…territoris on es parla català, malgrat que alguns maldin per a què cada cop sigui més difícil. I per això, un bon dia gràcies a la bona gent que de manera desinteressada treballa per la Festa, es va aconseguir que la Festa Major de Sant Pere fos declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Una altra bona manera de fer país,… En èpoques de crisi, diuen que la festa no pot ser tan lluïda, i és cert. Però la Festa Major de Sant Pere llueix més enllà dels programes, llueix malgrat les dificultats, llueix en els sentits i en els sentiments, i què carai, ni que només sigui per dos dies, gaudim-la amb tota la intensitat.
Bona Festa Major a tothom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!