Què hi pot haver darrera una cara amable?

Publicat a delCamp.cat el 16.05.11

Aquestes eleccions municipals presenten moltes incògnites. La profunda crisi econòmica que patim i els moments complexos que viu la política a casa nostra tenen conseqüències molt directes en la ciutadania. Hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi, i tot plegat tindrà, de fet ja ha tingut, repercussions polítiques greus. Són molts els governs arreu del món que han pagat les conseqüències de la crisi econòmica. I el fantasma del populisme i el feixisme torna a treure el cap per mitja Europa.

Jo no sé com aquest fet afectarà al nostre país ni què passarà a les properes eleccions municipals. Cada poble, cada ciutat són un món i, per tant, totes les circumstàncies són ben diferents. Però sí que hi ha alguns factors que són comuns i que marquen tendència. El desprestigi de la política porta directament a l’aparició de fenòmens populistes que utilitzen la demagògia i que són clarament xenòfobs. Aquest és un factor que ens hauria d’amoïnar a tots plegats. El discurs racista és la raó de ser de partits com Plataforma per Catalunya, però també presenta cares amables, candidats i candidates que “festegen” amb aquest discurs demagògic, populista i xenòfob. Que “juguen” en un territori fronterer terriblement arriscat.

Cal tenir present que no tot s’hi val en política i, encara que la memòria sigui sovint efímera, recordar amb precisió què representa cadascú, quin són els seus objectius polítics i quina és la seva trajectòria. En aquest sentit hi ha una idea que em té amoïnat les darreres setmanes, i no és altra que la possible participació del Partit Popular en un govern a la ciutat de Reus. D’entrada perquè escoltant alguns dels dirigents “nacionals” de l’esmentat partit en aquesta campanya, començant per l’alcaldessa de València, o el mateix president de la Generalitat Valenciana, o el candidat badaloní d’aquesta formació, alguns dels arguments que presenten es mouen en el territori fronterer que deia abans i, en algun cas, el sobrepassen. Tot es barreja, corrupció, xenofòbia, intolerància,… allò que defineix la dreta dura aquí i arreu.

Els dubtes continuen quan penso en determinades polítiques que es fan als ajuntaments, i també a l’Ajuntament de Reus. En l’hipotètic cas que el PP arribés a tenir responsabilitats de govern a casa nostra, què passaria, per exemple, amb les polítiques de normalització lingüística. Serien modificades? Hi ha encara molta feina per a tenir un ús normal del català a casa nostra, i allò que es faci als Ajuntaments és molt més important del que pugui semblar. Les festes variaran en el seu contingut? Tornem a les cornetes i els timbals com semblava indicar la “comparsa” que el PP va posar en marxa la nit del primer cartell electoral?. Ressuscitarem el “Coso Blanco”? La cultura reusenca, un dels valors de la ciutat, però també del catalanisme a nivell nacional, es veurà afectada per l’espanyolisme extrem que pregona el PP? Hi ha tants interrogants,… Al cap i a la fi no podem oblidar, de cap de les maneres, que el PP ha sigut el partit que ha provocat la greu retallada que ha patit el nostre Estatut, que està d’acord amb el concert econòmic al País Basc i Navarra, on en gaudeix, però que el blasma quan es tracta del concert econòmic de Catalunya, o sigui, que impedeix que els nostres impostos ens puguin servir a nosaltres, en primera instància, per poder sortir de la crisi. És clar que si ens trobéssim amb un, o una, regidor, o regidora, de Cultura del PP voldria dir que algú l’ha nomenat. I qui diu Cultura, diu altres elements sensibles per a la convivència i la cohesió social, l’Educació, els serveis socials, etc…

Tots aquests dubtes m’angoixen, sobretot perquè és evident que el PP no pot guanyar les eleccions ni a Reus, ni a Tarragona, ni a Valls,… Però una cosa és no guanyar les eleccions i l’altre estar al govern. Només cal que qui pugui formar govern, tingui la temptació de pactar-hi i a quin preu. Aquest país sempre ha funcionat amb un motor que és el catalanisme, i des dels més autonomistes, federalistes inclosos, fins als confederals i independentistes han segellat un pacte no escrit de respecte per a les institucions d’aquest país, per a la llengua, per a la nostra cultura, per la cohesió social i la no fractura de la societat catalana. El PP, sovint, s’ha mantingut al marge de manera voluntària, d’aquest mínim comú compartit i fer-ho l’ha apropat a aquella línia que, un cop la travesses, et trobes amb el populisme i l’espanyolisme més ranci.

I amb això no estic pressuposant ni condemnant cap pacte a l’Ajuntament de Reus, ni enlloc. Tothom pot pactar amb qui vulgui, només faltaria, i segurament tenen raó els que pensen que convindria renovar algunes estructures a l’Ajuntament i plantejar-ne d’alternatives. No ho nego pas, i aquest és un debat indispensable, però sí que reclamo responsabilitat a tothom. La situació econòmica, nacional, política és en un moment crític. Aquells que tenen un fil comú en la història i que han compartit la lluita per l’autogovern, la democràcia i la llibertat no poden caure en la temptació del vot fàcil a canvi d’estabilitat, perquè serà una estabilitat falsa, que en el curt termini pot tenir conseqüències positives per als seus protagonistes, però que en el mig termini pot ser un desastre per al país i per a la ciutat. I tan se val que el protagonista es digui Lluís, o es digui Carles,… que ningú tingui la temptació de festejar amb els adversaris de Catalunya, amb aquells que no aposten per la cohesió i la convivència, per molta cara amable que hi posin. N’hi ha que això ho han tingut molt clar sempre.

El fantasma de la intolerància, de la dreta pura i dura torna a recórrer Europa, i si no el perdem de vista les conseqüències, per a tots plegats, poden ser nefastes. I això significarà molta responsabilitat tant dels que guanyin el 22-M, com també i molt especialment dels que perdin. El 23 de maig serà l’hora de la política, en majúscules.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *