Aicnàlubma

Dijous vaig anar a la presentació del llibre del Joaquim M. Puyal i Ortiga “Aicnàlubma”. El subtítol del llibre ho deixa clar, “Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió”.

La presentació, on hi havia moltes cares conegudes i molta gent seguidora del mestre Puyal va servir per despertar l’interès sobre el llibre, o sigui, a què molts ens féssim la pregunta, perquè hem de llegir aquest llibre? Què en traurem? Què ens aporta el Puyal amb aquesta colla de reflexions i propostes?. És a dir, una presentació que desperta la curiositat i obliga a llegir el llibre amb una determinada actitud.

No és un llibre fàcil. L’he començat ja tres vegades, i recomano llegir-lo amb l’ordinador al costat, o per als més clàssics amb paper i llapis. I quan dic que no és fàcil no estic dient en cap cas que sigui molt complicat, difícil de pair, enrevessat,… En cap cas. La quantitat de coses interessants que s’hi diuen per centímetre quadrat és notable. Per això és important saber navegar pel llibre. Al menys a mi m’està sent de gran utilitat.

Tres observacions per incrementar els arguments per a comprar el llibre i llegir-lo. La primera: indispensables les 257 notes a peu de pàgina (agrupades al final del llibre) que il·lustren moltes de les coses que diu amb claredat i eficàcia. Em sembla una tècnica interessant. La segona: la defensa de la llengua i la nació catalanes que Puyal fa sense complexos. És d’agrair. I la tercera, la reflexió que es fa sobre la televisió al nostre país caldria que fos llegida i assumida pels actors del món televisiu a casa nostra, o sigui polítics, periodistes, empresaris, productors,… Em limito a reproduir el que ja s’ha dit i que és una de les lliçons d’aquest llibre: Per això, cal canviar l’actual paradigma de la televisió basat en “el negoci de la indústria” per un de nou, “els drets del receptor”. I situar l’individu, l’ésser humà, al centre del sistema

Per cert, interessant capítol sobre noves tecnologies i societat de la informació que, per als que ens interessa tot aquest món, ens ha de fer reflexionar, i molt. No necessàriament per estar-hi d’acord, però sobre tot per revisar algun dels dogmes que donem per bons per definició, i que potser no ho són tant,…

Joaquim M. Puyal i Ortiga, gràcies per posar negre sobre blanc reflexions interessants i propostes de país necessàries. Tan de bo que després de la lletra vingui l’acció.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *