LES AMISTATS I LA POLÍTICA

Aquest matí he esmorzat amb un reusenc de pro, d’aquells de tota la vida i que durant un temps es va dedicar a la política, tot i que la seva passió ha sigut de sempre el comerç, Reus, Catalunya i la seva família.

Parlàvem de la necessitat que tenim encara de valorar les persones, cosa que en els temps que corren no es fa gaire sovint. Estàvem convençuts, tots dos, que els projectes són molt importants, i que al nostre país, també a la nostra ciutat, ens en calen uns quants i de ben engrescadors. Però que al final, els projectes els fan realitat les persones, i que cada persona hi posa el seu accent, el seu matís, hi aporta la seva experiència, la seva il·lusió,… I que de tot això en depèn en bona mesura l’èxit final del projecte.

I també és evident que en política hi ha moltes maneres de fer i de ser. I també moltes maneres d’actuar i d’intervenir. Aquella màxima que “de senyor i de porc se n’ha de venir de mena” és aplicable a tots els àmbits de la vida. També, i molt especialment, a la política.

I quan parlàvem de tot això amb el reusenc il·lustre, constatàvem tots dos que a la política hi hem fet bons amics. És cert que hi ha hagut de tot, gent que ens ha decebut, gent que ens ha traït, gent que ens ha enganyat,… però també hi ha hagut molta i bona gent que ha fet tot el contrari. Ajudar, col·laborar, treballar,… Bona gent que han ofert el millor d’ells mateixos i que t’han obsequiat amb la seva amistat. Gent del propi partit, amb el prohom reusenc compartim idees però no pas partit, i gent d’altres partits. Fins i tot d’aquells que d’entrada semblen més antagònics. És el valor afegit que hi posa cada persona, cada ésser humà. Al final si poses en un cantó de la balança les persones que t’han decebut, t’han enganyat, t’han volgut fer mal, i a l’altra les persones que t’han obsequiat amb la seva amistat, que han treballat amb il·lusió i energia, que han sigut lleials i honestos amb ells i amb tu, no hi ha cap dubte que el plat de la bona gent guanya per molt. Encara que molta gent no s’ho vulgui creure.

M’ha agradat molt compartir aquesta estona breu però intensa d’un divendres al matí amb l’amic botiguer de tota la vida, i constatar que la bona gent sempre deixa petjada.
En qualsevol cas també coincidíem que ens queden tantes coses a fer,…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *