El bloc d'Ernest Benach

Article publicat a El Mundo Deportivo 30.01.11

I quina setmana més intensa, futbolísticament parlant. Copa del Rei, amb demostració que el Barça continua en la línia que toca i un Madrid que malgrat passar amb gols fantasmes, és viu a tot arreu. Darrers fitxatges d’hivern a la lliga espanyola amb un Madrid, comprador a la desesperada, i un Espanyol, venedor dels seus tresors. Pendents de si Torres se’n va al multimilionari Chelsea i de si Alves renova. Amoïnats per la lesió de Puyol i pels mals de panxa de Bojan. No donem l’abast a tot plegat.

Però de tot això, en vull destacar la venda de dues perles del planter espanyolista al Calcio italià. És evident que el club blanc-i-blau està en el seu perfecte dret de vendre jugadors que s’han format a casa seva, i no seré pas jo qui ho critiqui. El projecte de l’Espanyol, amb estadi nou, un planter impressionant i un entrenador llest fa que enguany sigui un bon any pels pericos. Em quedo doncs amb aquesta potència del futbol base blanc-i-blau.

Per altra part el futbol base blaugrana ha demostrat amb escreix la seva excel·lència, i fins on és capaç d’arribar. Els títols, el joc desplegat i fins i tot el campionat del món de futbol avalen la política de futbol base que s’ha fet a can Barça.

Així doncs els dos grans clubs catalans tenen una base potent, m’atreveixo a dir que extraordinària, probablement de les millors d’Europa.  Aleshores la pregunta és òbvia. Com és que si repassem les plantilles dels clubs catalans de segona, segona B i fins i tot tercera divisió, no hi ha majoria de jugadors catalans? Exactament què és el que falla? No s’entengui aquesta reflexió com a cap crítica a ningú. Senzillament és que no ho acabo d’entendre. I fins i tot m’atreveixo a imaginar que s’explotés tot el potencial que té el futbol català. Segur que llavors, a 1a divisió hi hauria més de dos clubs catalans, i a segona més de tres,…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!