El bloc d'Ernest Benach

La força de la unitat. L'esperit de la renovació.

30 de novembre de 2010
Sense categoria
96 comentaris

La decisió més difícil

Es diu sovint que el més difícil per a un polític en actiu, per a un servidor públic, és saber trobar el moment de plegar. I la història de la política n’és plena, de polítics brillants amb un desenllaç desdibuixat que no fa honor a la seva trajectòria, només perquè, quan els va arribar el moment de deixar pas, de deixar el càrrec, no el van saber veure.

Fa molts anys que faig política, que serveixo el país des de diversos àmbits, tant a nivell local com nacional, i els darrers set anys de la meva vida els he dedicat amb cos i ànima a la presidència del Parlament, des d’on he intentat servir Catalunya amb el màxim rigor i tota la intensitat. I sempre he procurat estar molt atent, molt alerta, perquè no em passés de llarg, sense adonar-me’n, el moment de plegar. Sovint, quan en alguna entrevista o en alguna xerrada amb gent jove em preguntaven sobre el meu futur polític, els responia que els qui fem aquesta feina som efímers per definició, i que hem d’estar mentalment preparats sempre per saber estar al servei del país, i també per saber quan ha arribat el moment de fer una altra cosa. Aquest moment ha arribat ara. Ara és l’hora de continuar servint el país, però des d’un altre àmbit, amb un altre grau de compromís, i per això no prendré possessió de l’escó al Parlament de Catalunya. És una decisió molt personal i meditada. I, evidentment, va lligada amb el missatge que ha enviat la ciutadania amb els resultats electorals obtinguts per Esquerra Republicana de Catalunya aquest diumenge.

Fa molts anys que milito a Esquerra. Estic orgullós de ser d’Esquerra Republicana de Catalunya. Hi he deixat la pell i ho seguiré fent perquè continuo fidel a aquest projecte que és ?n’estic convençut? el projecte polític més vàlid per aconseguir la justícia social i la llibertat nacional del meu país. Un projecte d’homes i dones que treballen amb honestedat, que exerceixen els seus càrrecs sense obtenir-ne cap benefici propi, persones valentes i honestes al servei del país.

Justament perquè vull el millor per a aquest projecte que defenso i en el qual crec, penso que ara convé que jo hi treballi des d’una altra banda i afavoreixi l’entrada al Parlament d’un nou diputat, vint anys més jove que jo. És el torn de deixar pas a una nova generació.

Els resultats electorals de diumenge són uns mals resultats per a Esquerra. Se n’hauran d’extreure lliçons, s’haurà de reflexionar, caldrà prendre decisions, caldrà fer una renovació tranquil·la, a consciència, sense estridències ni baralles internes, preservant la unitat del partit. I jo col·laboraré en el que calgui perquè això sigui possible, com sempre he fet, com faig ara amb aquest gest. Cal que aquesta renovació es faci a partir de noves idees que converteixin l’esquerra nacional en una esquerra moderna, atractiva i potent a partir també de noves generacions que comencin a assumir noves responsabilitats, i, sobretot, a partir de noves maneres de fer política i noves estructures del partit. La direcció actual d’Esquerra ha de plantejar escenaris de futur i marcar camins, i ha de saber fer, i liderar, aquesta transició. Cal sumar, innovar i créixer.

No deixaré de servir aquest país, ho porto a la sang. Ara toca fer un pas enrere per seguir treballant des d’un altre espai: menys públic, de menys responsabilitat, però amb el compromís intacte i la voluntat de servei renovada.

Ha estat un gran honor servir el país des de la política, perquè sense política no hi ha democràcia. I un immens honor fer-ho en el partit de Macià i de Companys, d’Irla i de Rovira i Virgili, de Barrera i de Carbonell, de Carod i de Puigcercós, i de tants i tants catalans i catalanes que de forma abnegada, senzilla i humil estan a disposició d’unes idees, d’un projecte i hi treballen sense condicions, per amor al país i als ideals de justícia social i llibertat.

Vull agrair a tota la gent amb qui he tingut l’oportunitat de treballar colze a colze al llarg d’aquests anys la comprensió, el suport i tot el que m’han ensenyat. També vull donar les gràcies als adversaris polítics que han sabut separar les qüestions personals de les polítiques; d’ells també he après moltes coses. Surto de la política de primera línia amb molts més amics que quan hi vaig entrar, del meu partit i dels altres, i també de la rica societat civil catalana. I això és un privilegi.

I, finalment, gràcies a tots els qui, com jo, us mantindreu “fidels per sempre més al servei d’aquest poble”.

  1. Felicitar-te president, no tothom és capaç de pendre aquesta decisió, valenta, sense que ningú en cap moment te l’hagi demanada. En una nació on, plegar sempre ha semblat una confessió de culpabilitat, fer-ho és un pas dur i amb coratge. Tots els que estem a Esquerra valorem i agraïm, i molt, el teu treball i la teva dedicació. Els que a més vivim intensament a la xarxa pedrem un referent de com usar-la al servei del ciutadà. Els catalans perdem un bon president del Parlament, afortunadament recuperem un gran ciutadà.

  2. Crec que perdem un exponent de noblesa política, però respecto la seua decisió i crec que és una mostra del coratge que tant trobo a faltar en molts polítics. Gràcies per la bona feina feta sr. Benach

  3. Escrius: ” Cal que aquesta renovació es faci a partir de noves idees que situïn
    l’esquerra nacional com una esquerra moderna, atractiva i potent. A
    partir també de noves generacions que comencin a assumir noves
    responsabilitats. I sobretot a partir de noves maneres de fer política i
    noves estructures del partit.”

    Una pregunta: això vol dir que penses que també hauria de fer el pas que acabes de fer tu en Joan Puigcercós?

    Gràcies per avançar-nos la notícia a través del bloc. Salut!!!

  4. Gràcies per la feina feta per millorar la participació democràtica, per actualitzar el Parlament i per donar entrada a una altra manera d’entendre el món, que prové d’internet i les eines que hi estan associades.

    I gràcies també per aquest gest noble que, a parer meu, altres també haurien d’assumir, tot i les dificultats que se’n derivin.

    Ànims i molta sort a partir d’ara.

  5. En primer lloc, Ernest per haver estat un dels millors politics que han passat per ERC i un gran president del Parlament. 

    Com a votant d’ERC, nomes puc dir que tant de bo companys teus com el Sr. Puigcercos, Sr. Ridao, Sr. Huguet i d’altres siguin tant valents com tu i deixin el partit, renunciin als carrecs dins i fora del mateix i deixin Esquerra en mans de noves generacions amb idees mes clares sobre qui som i que volem: un Estat Catala lliure i republica.

  6. El fugir del Montilla era previsible, pero vosaltres …
    ¿a qui us deveu? ¿al partit o a Catalunya?
    És ben cert que si no queden forces millor, plegar, però quin mal moment per al desencert

  7. Volia afegir ¿de la mà de qui entrarà aquest nou jove diputat? Es malbarata l’experiència, el moment de deixar-hho estar no és el de la derrota, no en va commemorem l’11 de setembre, mai vàren abandonar del tot.
    Ho farem nosaltres, no acompanyarem la nova sàlvia

  8. No cal afegir-hi res més. El teu escrit deixa molt clar que hem tingut la immensa sort de comptar amb una gran persona al capdavant del Parlament de Catalunya. Molt honorats, President!

  9. Ernest, et trobarem a faltar i molt. Penso que som molts els que erem d’ERC gràcies a gent com tu. Personalment, no convergeixo gens amb en Puigcercós i ara em plantejo, a qui hagués votat si tu no hi haguessis estat? doncs no ho se, suposo que en blanc.

    Molta força i ànims per aquest nou futur i horitzó. Espero que et podrem continuar seguint a través del twitter.

    Una forta abraçada i espero que fins aviat
     

  10. No vinguis amb grandiloqüències que ja et coneixem. Ara ja tens el sou vitalici i ja te’n pots anar a casa. Per cert, seguiràs tenint lloc a la llotja del Barça?. Servidor públic tu: quina barra!

  11. Ernest,

    Has près una decisió amb la que culmines un itinerari prolífic com a diputat i et fa sortir de la presidència del Parlament per la porta gran.
    Des de la meva condició de militant i company teu de grup parlamentari, permete’m demanar-te que estiguis disponible per allò que el partit decideixi, després del procés que ara obrim.
    És molt sa començar el procés sense lligams, però necessitarem molta gent com l’Ernest Benach per encarrilar el camí i seguir endavant.

    Amb tot l’afecte,
    Miquel Carrillo

  12. M’agradaria  dir:  fins la pròxima i no Adéu.

     Crec que sou una persona important  i necessària per aquest país. Esperant que podeu engegar un altre projecta per Catalunya. Atentament

     Jordi

  13. Hola Ernest,

    amb la campanya que vau fer: amb l’elogi neoliberal del “Valents” a moltes ens ha estat impossible votar Esquerra.

    Amb el meu company hem recordat uns quants cops com ens tremolàvem les cames en veure aquell cartell de “es paga els autònoms i no té hora de plegar”. 

    Que tinguis sort de debò. Et trobarem a faltar 

  14. Company Ernest, moltes gràcies per tota la feinada que has dut a terme en aquests anys a primera línia. Estic orgullós de militar en un partit on hi ha persones honestes, valentes, compromeses i generoses com tu. No puc fer res més que respectar la teva decisió, i dir-te que estic content de saber que seguirem militant al mateix partit. Com diu el nostre company Joan Tardà, som els camàlics de la història d’aquest país. No defallirem, encara ens queda molta pedra per picar!!

  15. No ho deixis Ernest. Has estat un bon president del Parlament de Catalunya que has dirigit amb molta seriositat i responsabilitat. Crec que ara estas en un moment òptim de maduresa política i professional per ajudar aremuntar aquesta situació.  Jo personalment voto ERC básicament per tu i el Ridau. Només heu comés un error, el que passa és que hi ha hagut massa circunstàncies contràries concurrents a les eleccions. Plegant tu deixes molts vots orfes. Pensa-t’ho.

  16. Quan en Carod-Rovira el van treure de president d’ERC i es va decidir que no figuraria a les llistes, vaig pensar: sort que ens queda el President Benach.
    I ara qué?. Confio en el que dieu, que ve gent jove molt ben preparada. N’estic tipa de la sopervia d’en Puigcercós. En aquestes passades eleccions vaig seguir votant ERC, amb una pinça al nas però,  perqué no tan sols vull el meu pais lliure, a més el vull republicà.
    Digue-me on aneu i us seguiré.
    Molta sort i moltes gràcies por la vostra feina.

  17. Ernest, encara avui President del nostre Parlament; personalment voldria dir-te moltes coses però ho resumiré només amb tres. En primer lloc vull felicitar-te de cor, una felicitació que et faig des de la vessant de militant d’ERC però avui també a nivell institucional com Alcaldessa i també com a ciutadana d’aquest país, felicitats per la feina feta com a segona personalitat del País, ha estat un honor tenir-te com a President i alhora company. En segon lloc estimar-te i respectar-te la decisió que has pres, una decisió difícil però també valenta, una decisió que no tothom sap prendre quan l’ha de prendre….., i que consti que no em refereixo al nostre partit, sinó a molts d’altres que ens tenen avorrits amb les mateixes cares i les mateixes neurones; no sé si calia que fessis aquest gest però sens dubte és un gest heroic al igual que el teu pas per la cadira més important del nostre parlament. Per últim Ernest, un favor, ara més que mai necessitem valents en aquest partit, valents amb noves idees però també valents amb experiència i vàlua…, confio en que hi seràs el dia que tornarem a vèncer.
    Gràcies per fer història i mil gràcies per la tasca feta.

  18. El teu acte es noble i coherent, i Puigcercos? quina barra dient que deixa el seu carrec en mans del Consell Nacional, si tot el mon sap que ningu obrira la boca, plegeu d’una puta vegada i deixeu de cremar el partit, POLITICS PROFESIONALS!!!

  19. Ernest, mereix un reconeixement la teva tasca al capdavant del Parlament de Catalunya, sobretot l’apropament d’aquesta institució als ciutadans del principat. La teva tasca també al partit en diferents àmbits.

    Sé que tot plegat no ho fas ni ho fem per rebre reconeixements de ningú, però el mereixes.

    Estic d’acord amb tu, però, que cal donar passos i gestos, que el què ha succeït últimament mereix reflexions i canvis, que cal emprendre amb força el projecte de l’esquerra nacional entorn Esquerra Republicana de Catalunya i, per com tenim el sistema muntat, calen gestos valents com el què has pres tu.

    Estic convençut, però, que hi tens molt i molt a aportar. El país segueix necessitant gent com tu.

    Una abraçada!!!!!!!!!!

    Isaac

  20. Anims Ernest,crec que hauries de encapçalar un nou projecte, ara no es el moment de plegar,amb l´esforç de tots tornarem a ser decisius per al nostre estimat pais.Visca una Catalunya Lliure i visca el Barça.

  21. Probablement si aquest gest hagués produït abans no tan sols de tu sinó
    d’altres que també com tu s’han convertit en ocupes dins ERC, jo encara
    formaria part D’ERC i no hagués pres una de les decisions més dures de
    la meva vida, abandonar ERC després de molts anys de militància. salut i
    llibertat, Ernest 

  22. He escoltat la noticia per la radio, i no m’ho podia creure. Ho sento de tot cor, crec que ets un gran polític i sens dubte et trobarem a faltar a primera línia, però com tu dius, treballarem des de un altre àmbit, i tornarem  amb més força!

  23. Benvolgut Ernest, he llegit el teu escrit de comiat i m’ha colpit. Ja saps que és cert. La nostra coneixença és recent i crec que hem convingut en molts dels temes que hem comentat en les trobades que hem tingut. 
    Realment, la teva marxa deixa un espai buit que difícilment podrà ser ocupat per ningú. Tant sols deixes un lloc i el que arriba, més jove que tu com comentes, entra per la cua i és per on tothom en accedit al món de la política. Fascinant en ocasions, decebedor en altres. Un món que en casos provoca alegries i en altres tristor. Provoca enveges i crítiques, lloances.
    Realment a casa ens sap molt greu que prenguis aquesta decisió. Malgrat això sóc conscient que la talla política de les persones dedicades a la ciutadania es mesura per les seves preses de decisió i en aquest cas, t’honora i molt.  
    Saps que sempre que vulguis em pots trobar. Saps que la nostra curta amistat no quedarà malmesa. Res més lluny d’això. 
    Crec que malgrat la diferència de militància hem sabut estar en el nostre lloc i això ens ha apropat.
    Rep una molt forta abraçada. 
     

  24. A mi me agrada ver que un político en activo toma consecuencias propias de un mal resultado electoral. Respeto la decisión del señor Benach y me parece un buen ejemplo para otros.

    No he conseguido encontrar en su entrada referencia concreta a cuales van a ser, a partir de ahora, sus ocupaciones profesionales, Creo que esa información es relevante y permite valorar al completo los efectos de su retirada de la primera línea de acción política.   

  25. La teva, Ernest, és una decisió valenta. Has arribat a ser una de les dues màximes autoritats institucionals del país durant 7 anys i te n’has sortit amb escreix, sempre reflexant dignitat, honoralibilitat i honradesa.

    En canvi, la de Puigcercós, és la més COVARDA que li he vist mai fer. Sotmetre’s a una Direcció Nacional que ell controla i que no és capaç ni de tossir en la seva presència… què voleu que us digui, és pur teatre. Ara sí que tinc clar que Puigcercós ha de dimitir.

    ERC necessita Futur, no només Gent. I qui em vulgui entendre m’entendrà.

    Salut, força i gràcies pel teu esforç, Ernest!

  26. Hola, no us vaig votar, és la primera vegada en molts anys que no ho faig; felcititats per la teva honstedat; ara bé, Ridao – el gran fracassat a Espanya – i altres con Huguet i Puigcercós quan pensen plegar?, quina manca de decència política i sobretot personal
    Benach, una abraçada i fin sempre quan siguem un país lliure, sé que tots dos treballem pel mateix
    Josep Maria Vila
    Manresa

  27. Vinga, ara a retirar-se i a cobrar una bona pensió

    Com la majoria dels catalans ¿oi?

    Ara s’haurà de comprar un cotxe normal ¡quina llàstima! Sense xofer, es clar…

  28. Has estat discret, i diguin el que diguuin, penso que has fet un bon paper al Parlament. 
    A ERC hi fallen moltes coses. Ara toca reflexionar. Però sap molt greu perquè heu perdut una oportunitat que costarà molts anys que torni a arribar. 
    No ho dic per tu, però cal que reviseu les bases, la gent que aneu posant per aquí i per allà. No tothom ha de poder viure de la política. Comenceu a construir de nou, però trieu. Vigileu qui hi poseu, sisplau. 

  29. Hola Ernist, bona tarde
    ets un bon politic de esquerra, las tevas edeas sempre van ser molt claras, pero el que jo veig es que el canvi que buscava la ERC, DEPRES DEL ULTIM CONGRES, no va donar fruits, perque jo veig que el president del partit, es va encargar a el mateix per decedir en molts temes molt importans sense consultar altres com carod per example, jo crec que ERC NO VA PEDRE VOTS NI ESCONS, Sino va pedre gent catalanista com voste i com carod….ectaixo no donara cap futur al partit de ERC.   (PERDONA JO NO SE MOLT BE ESCREURE AMN CATALA)

  30. Aquesta noticia m’agafa per sorpresa, doncs no crec que aquest mal resultat electoral tingui a veure especialment amb vosté, sino que es fruit de moltes altres circunstancies.
    Sempre l’he considerat un puntal en la direcció d’Esquerra doncs sempre ha mantingut un discurs moderat i assenyat, però ferm i coherent i sempre conciliador en les baralles que hi ha hagut en el si del partit (o al menys aquesta era la meva percepció des de fora) i em sap molt greu que deixi d’estar en primera linea.
    Aquest acte l’honora, em corrabora la percepció de persona coherent i fidel als seus principis.
    El partit perdrá un element molt important!
    Veurem si la renovació estará a la mateixa alçada……

  31. He estat votant de ERC durant 20 anys…
    fins que els meus sentiments es van sentir traicionats el dia que no vau voler admetre al parlament la iniciativa popular pel referèndum d’independència.

    S’ha acabat el meu vot (i el d’altres familiars) a ERC

  32. Gràcies, Ernest, per aquests anys de primera linia política, per haver estat un exemple i un referent de la política catalana i de la innovació amb la política 2.0. Una decisió com aquesta no és fàcil ni es pren a la lleugera, així que ens correspon acceptar-la i animar-te a continuar implicat al partit, tot esperant comtpar amb la teva experiència per continuar el camí d’Esquerra que ha de portar el nostre país a la justícia i llibertat social.
    Jo crec que quan un cau ha de saber aixecar-se i continuar, i és per això que crec que, tot i que respecto la teva decisió, i entenc que havent estat President del Parlament tens una situació diferent, espero que la resta de diputats que han estat a primera linia no deixin els seus escons; cal que Puigcercós, Simó, Vilagrà, Amorós, Salgas i Aragonés es deixin la pell al Parlament i continuin treballant pel projecte de país que tots compartim.
    Ànims i fins sempre!
    Eva 

  33. És una pena que marxis, però té tota la lògica del món, i ho respecto.
    Esquerra no és el mateix sense tu i sense el Carod, esperem que algú pugui tornar-la al lloc que es mereix.
    Sort i moltes gràcies!

  34. Gràcies President per la teva dedicació al país, gràcies President per aquests anys en què he gaudit de les teves paraules i comentaris, gràcies President per fer que jo mostrés el teu nom i el teu exemple als companys de lluita!

    Ara, President, et demano reflexió a tres dies i et demano seguir a primera fila de la nostra lluita, dins del Parlament de Catalunya, ajudant als joves amb la própia experiència per a què un dia ben aviat siguin l’experiència d’altres joves futurs… President, necessitem el compromís i totes les hores de treball experimentat per a donar el proper pas ferm i ple de força: la Independència de Catalunya!!!!

    No donis aquesta passa enrera, hem de ser ferms en aquests moments tan propés de la nostra llibertat. Donem dins el Parlament l’últim impuls per el nou esdeveniment del que hi serem partícips…i del que serà la primera llum d’un Estat Català.

    Et demano seguir amb el teu compromís i dins de la teva lluita al Parlament en moments insegurs per els resultats però ple de llums per el futur, sigues referent i abanderat d’aquest lideratge que has estat fins ara. El camí és cada cop més ample i planer!

    Més encara, per la llibertat de Catalunya i per els sentiments de la força…donem un diputat a Solidaritat Catalana per  que tinguin grup propi i així la veu de la Independència tingui força i amplitud de mires, sense partidismes i amb generositat.

    Una forta abraçada en el mateix camí!!!!

  35. Segurament, després d’haver escalfat la cadira 7 anys, ara toca deixar la política, per poder cobrar les 24 mensualitats del 80% del que cobrava fins ara: 122000€ aproximadament hi al arribar al 65 any, pensió vitalicia del 40, més o menys, 61000€ l’any. 
    Sr. Benach, ja fa temps que els seus votants li estem veient el ‘plumell’, hi algún altre allà dins, peró evidentment tot passa factura, llàstima que al final l’únic que rep és aquest estimat país que tant dieu que defenseu…

  36. Trobo la seva decissió encertada des del punt de vista d’algú que tenint responsabilitats ha patit una davallada, però no puc oblidar que no has estat el màxim dirigent ni el responsable de la campanya, ni ..

    Has estat un excel·lent “director d’orquestra” del parlament i has tingut una encomiable discreció davant d’una nova direcció al partit, i com persona sembles, no et conec personalment, una persona “com cal” que diem aquí, per tant i en tant que simpatitzant d’ERC i “independentista racional” et demano que de cara a sumar esforços et replantegis la teva decisió.

    La gestió del “EGOS” és el problema dels partits, la necessitat que senten els dirigents de demostrar, la necessitat de sentir-se dir “Guapo!!!” i aixó esta fent que les forces independentistes és divideixin quan encara no hem aconseguit la independència i els ciutadans de a peu aixó no ho entenem, i no ho podem entendre. 
    Crec que ara queda la feina de sumar els esforços de tots per dissenyar EL full de ruta que ens hi ha de fer arribar.  Es mentida que els camins siguin molts, probablement hi ha un parell o tres de camins per ser independents, i potser el que hem de fer ara els independentistes és pensar més amb el cor i menys amb les nostres necessitats individuals i entre tots, sense crits, sense estridències dissenyar i seguir EL full de ruta sense oblidar l’objectiu final.

    PD:
    Independentista racional, és aquella persona que creu en la independència de Catalunya, que la desitja i que veu que el camí serà llarg, però que com tot camí comença amb un primer pas.

  37. Ernest, em sap greu que marxis en un moment tan dur per Esquerra. Per a mi, has estat un molt bon president del Parlament i ens has representat amb moltíssima dignitat. Et desitjo tota la sort possible i suposo que ens anirem veient, encara que sigui de tant en tant com en aquests darrers anys.

    Salut i República!

  38. Hola, sóc militant d’ERC i una persona que valora molt possitivament la teva figura i tasca dins el partit i des de la Presidència del Parlament de Catalunya.

    He llegit avui en un diari que rebràs un sou durant tres anys i mig com a expresident del Parlament, concretament un 80% del sou que has tingut en el càrrec. En el mateix article deia que només ho rebries en cas de no prendre possessió de l’acta de diputat. Això és cert?

    Perquè si és veritat posa ombres a la teva decisió.

    L’altra pregunta que tinc és si ho deixes per dedicar-te al partit i aspiraràs a liderar-lo els propers anys. És així?

    Gràcies i ànims en aquests moments difícils

    Maria

  39. Benvolgut Ernest, em dol molt en l’anima la teva decissió que tot i no compartir, l’entenc.Crec que com a polític has demostrat que la política no es feta d’estridencies,ni de crits,ni de prepotència, sinó de respecte per tothom,de classe,de saber estar als llocs i de fidelitat a uns ideals.Val a dir que es en aquets sentiments i ideals que ens hem format amb el mirall de la gent que heu treballat fins ara al nostre partit,que les noves generacions de polítics hem d’apendre.Apendre de la vostra experiència, apendre de la vostra passió per la feina de construcció nacional, apendre a no caure en els vostres errors i acceptar quan desde la vostra experiència ens volgueu corretgir.
      Jo només soc un pobre i húmil alcalde d’un poblet de 500 habitants , pero que tant tu com en Carod heu estat un referent  i una font d’inspiració en el descubriment de la vocació política.
    Fins molt aviat Ernest!! 

  40. Només donar-te les gràcies per la feina feta i dir-te que entenc els motius que t’han portat a pendre aquesta decisió, que segurament amb el temps trobarem encertada. Però penso que, en aquests moments, ens farà falta l’experiència i el bon fer que encara pots aportar. No crec pas que t’hagi arribat el moment de plegar.
    Encara una última cosa: quina enveja! Has treballat del que més t’agrada en el lloc més privilegiat.
    Quan sigui gran vull ser ‘Benach’.

  41. Bon company!
    Ha estat un luxe tenir un President del Parlament amb aquesta noblesa que ens has demostrat sempre. Em sap greu, doncs les coses valuoses no es poden deixar perdre, i tú ho ets.
    En canvi però només desitjar-te bons auguris i em quedo en el pensament que el cansanci polític és temporal i que estic convençuda que en l’espai-temps tornaràs. Ho dius tu, ho portes a la sang.
    Agraïr-te la feina feta pel nostre país.
    Salut.

  42. Vagi per endavant que jo no sóc militant d’esquerra, ni tan sols comparteixo el projecte d’ERC. Tanmateix, admiro l’Ernest Benach com a polític. I ara encara més.
    Lamento sincerament que perdem a la primera línea de la política un personatge de la seva talla. Ha demostrat ser una persona valent i honesta, de veritat. Una persona que ha entès que dedicar-se a la política vol dir posar-se al servei del ciutadà i del país. I ho ha demostrat en el seu dia a dia com a President del Parlament.
    Ara ha pres una decisió difícil, però honesta, que l’honra com a polític i com a persona. Nogensmenys una decisió lamentable, perquè ens fan falta més polítics com l’Ernest Benach, en tots els partits.
    Esperem que ERC sàpiga valorar convenientment la seva figura i que permeti que continuï treballant pel país com ho ha fet fins ara.

    Moltes gràcies President.

  43. Ernest, et  felicito per la teva gran tasca com president del nostre parlament. i per el servei que has fet al nostre país. Catalunya perd un gran polític a la primera linear. Però el que m’agrada és llegir el que dius, del teu compromís de seguir treballant des d’altres tasques per aquest país. Catalunya necessita polítics con tu.

     -I això t’ho diu una militant del  PSC-

    salutacions i en davant 

  44. Només puc dir de tu QUE GRAN QUE ETS, com a polític i com a persona, i ho has demostrat en el dia a dia. Trobarem a faltar un gran President del Parlament. Gràcies.

  45. És injust que dimiteixis. Ets un dels millors i és injust i una llàstima que el partit es quedi sense un dirigent important com tu. Abans que tu hauria de dimitir en Puigcercós i el seu pinyol, que són els que han fet mal al partit volent-ho controlar tot i impedint que gent molt vàlida ara estigui a casa seva en compte de treballar pel partit. Puugcercós, dimiteix d’una vegada.

  46.  Primer de tot President Benach, tinc el vici de seguir el seus comentaris que ens regala al seu blog. el segueixo de fa molt temps, però mai l´escrit.

     Vulldria felicitar-ho per el anys de bona calitat politica que ens ha demostrat, crec que perdem un bon politic, però les seves bones raons tindra.
     Sincerament, espero que el seu partit -i el que jo voto desde que tinc memoria democratica (ja fa uns anys..)-amb el que he crescut am el senyor Carod-Rovira, amb les seves declaracions publicas m`han resolt inquietuds personals que hi tenia jo. Torni a guanyer-se el meu vot (aquestes darreras eleccions he votat en blanc, i això que mon pare es regidor de ajuntament del PSC).

     Em sento una mica orfe, politicament parlant, quan el veia a voste, em feia recordar perque soc votant de ERC, perqué per sobre del seu partit, estimaba el nostre pais.

     Sort en la seva nova etapa personal, i gracies de nou, President.

    Daniel Cepiña
     
     P.D. Disculpim el titol del missatge “es un divertimento”, si no el coneixen es una canço -adient per avui ( o Ara ;))- de Leonard Cohen
     

  47. Hola Ernest,

    Sempre he pensat que les persones com tu son les que fan que no perdis del tot la confiança en els polítics. Precisament, per gent com tu, en aquestes últimes eleccions vaig votar Esquerra.

    Ara, al saber que te’n vas, no puc evitar sentir-me enganyat. Entenc que, com a persona, per tu sigui el millor moment per deixar-ho. Però deixa’m dubtar que sigui el millor pel partit i pel país.

  48. Per introduir les noves tecnologies al Parlament. Des de la discrepància ideològica (to i que també independentista), gràcies per fer entrar l’era digital al Parlament i per la porta gran.

    N’estic convençut que trigarem molts anys a tenir un altre president/a que faci un salt qualitatiu tant gran com el que vostè ha impulsat. MOltes gràcies.

    P.D.: Per cert, l’accessori pel cotxe jo me l’hagués posat. De veritat. I que els bombin.

  49. Has estat un privilegiat, has pogut servir al país en el segon lloc més important en política. Hi ho has fet bé. Dignifiques la política i el nostre partit. Gràcies per la teva feina incansable. Què la sort t’acompanyi.

  50. et llegeixo -permete’m que et tutegi- llegint el meu pensament; em sembla un acte de dignitat humana i política que molts haurien de seguir.

    No ho esperava de tu (que pleguessis) perquè, potser estic equivocat, però em sembla que ets dels pocs que tindrien un notable alt si es preguntés a la gent del carrer, tant votants d’ERC com no.

    Per aquest raó no ho esperava… perquè els que haurien de plegar són els que no han fet la feina o no ho han sabut explicar.

    He llegit que avui sortirà un DVD del 5 a 0 d’ahir al camp nou. Ja triguen a fer un DVD dels teus darrers 7 anys de feina, de declaracions i de saber estar a nivell polític, de conciliar, de fer política… perquè els que s’han de retirar prenguin exemple i perquè els que han de venir n’aprenguin també.

    Segurament no et serà de gran cosa… però vull que sàpigues que ets de les poques persones que em semblen íntegres, honestes, coherents, preparades, i amb saber fer a la “primera línia” política del país.

    M’hauria agrada’t dir-t’ho fa una setmana al Parc Tecnològic de la UdG. No vaig gosar. Però tampoc era el moment de fer-ho.

    Molta sort en el futur!

  51. La teva, i també la d’altres membres d’ERC, del PSC i d’ICV, ha estat una feina noble, honrada i competent al servei d’un projecte de govern i de país catalanista i d’esquerres que mereixia millor fortuna.
    Segur que algunes coses, masses, s’han fet malament i el càstig electoral dels ciutadans no ha estat un accident.
    Però n’estic segur que et trobarem a faltar.
    No afluixis, molts d’aquests amics als que et refereixes -nous o vells- volem seguir tenint-te de referent.
    Que tinguis molta sort.

  52. Diu:

    “Fa molts anys que faig política, que serveixo el país des de diversos àmbits, tant a nivell local com nacional, i els darrers set anys de la meva vida els he dedicat amb cos i ànima a la presidència del Parlament

    Sí, fa molts anys, però molt ben pagats
    Cotxes, xofers, guardespatlles, dietes, un sou collonut, tota mena de prebendes.
    I un altre cosa: veig que exerceix la censura. El que no li interesa, no ho publica: se esborra i punt. Mala praxis

  53. Gràcies President.
    El cor s’omple de pena però quan veig que marxa vosté, punt de referència i admiració, i es queden d’altres que fa temps ja no hi haurien de ser.
    Salut.

  54. Una abraçada ben forta, benvolgut i admirat president
    Gràcies ben de cor pel teu suport generós a la feina de la nostra Fundació.
    Molta sort!
    Carles Duarte

  55. Bon dia Ernest,
    només volia comentar que un país es governa amb persones i que l’avançar o
    retrocedir depèn d’aquestes.

    Estem ara faltats en lideratge polític i justament
    tu ets del poc líders que encara val la pena escoltar.


    Penso que per el país es una important descapitalització i que estem
    necessitats de líders com tu.

  56. Per tota la feina feta aquests anys, per l’actitud de transparència, pedagogia del funcionament del parlament, actitud constructiva per a un be comú per sobre dels interessos dels partits.

    Gràcies
    Un votant d’Iniciativa 

  57. Crec que s’equivoca. Vosté és un dels polítics catalans més reconeguts per la
    ciutadania. A fet una bona tasca com a President del Parlament. Vosté a lluitat perquè hi hagi una nova llei electoral que no s’acabat fent perquè a alguns partits no els ha interessat.
    El país mereix que vosté segueixi estant al Parlament, que segueixi lluitant per la gent d’aquest país. No ens podem permetre el luxe de perdre’l.
    No sóc militant de cap partit, però sóc d’esquerres i independentista i crec
    que vostè a de ser al davant d’Esquerra; fassin pinya per trobar en que s’han equivocat i a tirar endavant!
    Estic amb el senyor Manel Fuentes que aquest matí a la Radio ha dit que vosté s’equivoca i crec que ho a dit amb apreci cap a vosté. Som molts els que pensem el mateix i li demanem que reculli la seva Acta de Diputat del Parlament de Catalunya.

    El volem. Una abraçada.
    Eli.

  58. Sóc un votant de “Des de baix”, però no entenc que algú que fins ara era un gestor important de la política catalana, de sobte plegui i el país n’hagi de prescindir.

    O fins ara no era (com a persona) tant valuosa i important i per tant ens han estat estafant, o ara ens estafen prescindint d’una persona important, que de la nit al dia, deixa de ser-ho i per tant el país hi surt perdent.

    En quin moment ens han estafat? 

    Penso que l’Ernest és una persona important pel país i pel Parlament. No em sembla bé prescindir-ne per raons de partit. Pensem-hi.

  59. Sóc un votant de “Des de baix”, però no entenc que algú que fins ara era un gestor important de la política catalana, de sobte plegui i el país n’hagi de prescindir.

    O fins ara no era (com a persona) tant valuosa i important i per tant ens han estat estafant, o ara ens estafen prescindint d’una persona important, que de la nit al dia, deixa de ser-ho i per tant el país hi surt perdent.

    En quin moment ens han estafat? 

    Penso que l’Ernest és una persona important pel país i pel Parlament. No em sembla bé prescindir-ne per raons de partit. Pensem-hi.

  60. Discrepo, si m’ho permets.
    Jo t’he votat a tu, per la teva experiència i per tots aquests anys que dius que has passat en política… i al palco del Barça 🙂
    Crec que ara et toca treballar pel país d’una altra manera, des de l’hemicicle fent oposició o pactant amb els que governaran, segons convingui.
    Ara et toca treballar per cadascun dels vots que hem dipositat amb les sigles d’ERC i per recuperar cadascun dels vots que hem perdut.
    Crec que tots els votants d’ERC ja sabíem que “ens la fotríem”, però igualment vam anar a votar, i no vam votar a una nova generació, et vam votar a tu i a la resta de la llista.
    Una pregunta ràpida, si aquesta decisió estava realment condicionada al resultat electoral, com és que no et vas posar de número “11” per exemple?
    No creus que seria democràticament més just per a mi, com a votant? 

  61. Respecto la seva decisió, tot i que no l’entenc , quan vostè es dels pocs que ha treballat honestament , que no es pot dir de tothom a excepció del incident del cotxe oficial on es va defensar molt bé. 

    ara, no entenc que per exemple quan votem , voteu els que aneu més amunt, per la feina feta, tot i que no tots en podem dir el mateix, hi ha gent que anava a dalt que no sabem com treballen, bé en tot cas, el que vull dir es que la persona jove que posi ha de tenir un taranà com el seu , no pot esser que anem possant a gent jove, que no tingui aptituds i se’l posi nomès per coneixença (motiu per el qual heu perdut molts vots) 

  62. És una llàstima perdre un dels pocs polítics que ha exercit el càrrec sense partidisme i dels que més ha fet per comunicar la feina a la gent.
     

  63. President Benach. No sóc una persona activa en política, tot i que la segueixo amb certa atenció. Tampoc sóc una votant molt fidel a cap partit, tinc la ideologia dividida i no acabo de trobar el punt just de representació, potser ja és això. Però sé reconèixer una bona feina.

    Les xarxes socials, sobretot twitter, m’han ajudat a descobrir un Ernest Benach treballador, compromès, il·lusionat, honest, conciliador, innovador, rigorós… he descobert una sèrie de virtuds que no confiava trobar en cap polític actual. I no me’n sé avenir de perdre tot això d’una revolada, ho trobo molt injust.

    Entenc el desgast personal que poden haver suposat les lluites internes i tanta feina a les esquenes, amb la sensació de que les urnes no t’han donat la raó. Només vull dir: potser no és això. Potser les urnes expressaven altres decepcions. Potser no és aquest el cap que apuntaven els vots fugits. Potser les urnes expressaven el mateix cansament i decensís que potser estan al darrera d’aquesta decisió. Potser, d’haver tingut oportunitat, les urnes s’haurien expressat diferent, amb més precisió. Potser llavors no tindria jo aquesta sensació d’injustícia que ara m’empenyen a escriure al teu blog, superant tota la vergonya que em fa.

    Trobo que està molt bé fomentar la renovació i apostar pels joves, però dubto que ni al Parlament ni al partit els calgui un diputat simplement més jove enlloc teu. Aquest argument no em convenç. Els joves tindran lloc quan se’l guanyin o quan els toqui. Però l’experiència i totes les qualitats que he citat abans haurien de poder tenir un espai al parlament. Ens cal a molts.  Perquè molts et van votar i van dipositar en tu les esperances d’un partit trencat i desgastat per lluites i decisions incomprensibles.

    Mai m’hagués imaginat escrivint a un polític, i encara menys demant-li que no marxi. Però és que n’hi ha tan pocs així! Crec que a aquest país li cal gent com tu, ens cal a tots. I ara encara més. Aquesta marxa només fa que confirmar-me que l’avidesa de poder elimina els polítics més valuosos i només resisteixen els llops. Segur que no hi estaras d’acord, potser exagero. Però aquesta sensació és generalitzada i ho sabeu. És el fons del decensís i l’abstenció. Ets dels pocs que ha parlat d’això alguna vegada. I cal gent com tu per mantenir alguna cosa dempeus i/o per construir alguna cosa nova.

    Des de tot el respecte que em mereixen tant la teva decisió com la feina
    feta fins ara, amb la comprensió dels elements personals
    que puguin pesar en aquesta decisió, i amb tota la ingenuïtat d’algú que no acaba d’entendre la política profunda, desitjo que la nova etapa que has decidit emprendre serveixi per construir una nova idea, un nou projecte, que concentri les il·lusions dels decebuts. I no dubto que allà on siguis, seguiràs treballant pel país. I no dubtis que allà on vagis, moltes esperances et faran costat.

    Moltes gràcies per tanta bona feina. Bona sort i fins aviat. Et continuaré seguint a twitter! 🙂

  64. Els joves votants d’ERC i convençuts del seu projecte agraim que polítics com vostè demostrin un cop més com s’ha de fer política. NO estat fàcil donar la confiança altre cop a ERC quan les coses no s’han fet bé, però crec que la decisió de deixar a les noves generacions fer noves polítiques i assumir responsabilitat ens ajuda a tots a millorar el projecte i a seguir vius. Gràcies per servir al meu país com ho ha fet.

  65. Doncs a mi, sincerament, m’hauria agradat que fossis precisament tu el que agafés les regnes per dirigir el partit. Ets un polític coherent, que es fa respectar i amb autoritat per defensar els ideals d’Esquerra. Una llàstima, de debò.

  66. Confio que aquesta renúncia no l’allunyi de la direcció d’Esquerra.
    Ara més que mai calen persones amb capacitat d’unir a tothom. Fins i tot aplegar gent que, com jo vam deixar de votar Esquerra després del profond desencís del darrer tripartit.
    Només un canvi d’estil, de rumb i de polítics pot refer aquest partit. Recordem que representa una tradició única a Catalunya i al Parlament i pot aplegar la majoria social que vol i desitja la independència. Potser per haver oblidat aixó som on som.
    Cordialment, des d’Olesa de Montserrat,
    Fèlix Figueras

  67. Ho sento, senyor Benach, però no m´agrada la seva decisió, per altra banda totalment legítima. ELs resultats hi han influït, està clar…per aquest motiu això que diu sobre les reflexions de l´hora de plegar…no són creïbles. Vostè serà un gris expresident del Parlament.

  68. Em sap molt greu que pleguis, perquè ets un dels referents de la bona gent d’Esquerra. Ets un dels més valorats pels carrers i les places, i això no és perquè sí.

    Des de Vandellòs, moltes gràcies per la bona feina que has fet pel país i per les comarques del sud del Principat. Segur que, des d’allí on siguis, seguiràs fent poble.

    Ànims!

    Arnau

  69. Ostres, no. No pleguis ara.
    Entenc que tens tot el dret, moltes raons… però per mi ets dels pocs que encara queden vàlids i bons dins d’ERC.
    Ostres, jo tenia la confiança en tu. Des que sé la teva decisió m’he quedat ensorrada.
    Com podem tirar ERC endavant si els millors no aporfiteu el lloc que teniu?

  70. Sr Ernest, pq ets un senyor, sóc votant d’esquerra de sempre, ja era el meu avi. En les sobretaules de casa, sempre em pensat que tu ets l’ideal per ser cap de llista, tens una carrera política “Xapo” com molts del partit, paro la teva persona, el teu aspecte, caràcter… és el que falta a esquerra, en Puigcercós té uns impulsos que no afavoreixen res, no dona imatge de fer política, no el veig negociant  amb Marianao Rajoy.  Estàs segur que és moment?. Crec que un gran politic no es retira com si fos un esportista d’elit, En Tarradellas, Macià, Companys. Es van retirar? no deixis el parlament, si de cas lidera el teu partit. 
    Una abraçada
  71. Algu podria explicar-me perque al candidat que mes diputats a tret quan s’ha presentat no va a les llistes d’Esquerra? El Sr. Puigcercos només sap dir independencia, a deixat sense roba el missatge del partit, ademes el projercte de Carod era sumar (només cal mirar la suma de Laporta i el resultat) Putxi només a tallat caps i a fet una netetja ideologuica dins del seu partit, qui no pensa com ell, al carrer o arraconat (al meu poble aixó es ser un tirà i un estalinista). Que podem esperar d’una persona (Putxi) que guanya una presidencia d’un partit amb el 33% i pasa per la pedra al 77% restant?. Esquerra com a partit, ho s’espolsa de damunt als parasits de Putxi, Vendrell i C&A o sera un partit extraparlamentari… temps al temps…

  72. Com a decisió em sap molt de greu.
    Com a decisió personal la respecto i la puc entendre per l’entorn de desgast que suposo heu hagut de patir
    Comperteixo les reflexions sobre deixar pas i obrir camí, però opino que ara potser encara no tocava.
    Estic d’acord que cal que nous diputats i diputades agafin el relleu, però tal com estan les coses i com ha anat, també cal que tinguin aprop bons mestres. Tan pel contingut com per les maneres.
    M’ha agradat que fossiu el president del Parlament, m’hagues agradat que continuessiu una legislatura més com a diputat, us prego que continueu un temps amb responsabilitats al partit com a referent.
    Considero que el País necessita una esquerra independista ben vertebrada. Per aixó cal que sapiguen organitzar una casa gran com la dreta. Per aixó calen molts homes i dones com voté que siguin bons referents amb qualitat humana.
    No podem somiar que assolirem la independència construint-t’ho tot de nou en cada generació.
    El País no necessita ni messies, ni herois. Necessita gent normal i valenta amb qui sentir-nos identificats.
    Gràcies per la feina que heu fet i el meu dessig perquè la continueu fent.
    Salut

  73. Hola Ernest,
    jo sóc fidel d’ERC per convicció, i malgrat el resultat us he seguit votant.
    Si algun cop he dubtat a qui votar ha sigut per alguns companys teus massa exaltats, en els que no em veig tan representada. En canvi, al escoltar-te a tu he recuperat aquesta sensació de que les meves idees estan ben representades, pel teu caràcter i la teva convicció, però també la teva calma i saviesa alhora de defensar les nostres necessitats. Perquè així som els catalans, sensats i dialogants, però ferms. Per això sempre he pensat que hauries de ser tu el cap de llista.
    Respecto la teva decisió, però ho sento, no m’agrada.
    Espero que siguis un bon mestre de les noves generacions, i  et desitjo el millor de cara al futur. Bona sort!
    Marta

  74. Una passa equivocada en el camí de Catalunya !!*!!
    Farem de referent a qui dins la seva valentia lluiti per la Independència de Catalunya…fins a la fi!
    Adéu Ernest…hi trobarem d’altres lluitadors que no es retirin pas…!!!!

  75. Hola Ernest,
    Molt de gust de saludar-te des d’aquest espai.
    Abans de res, dir que et trobarem a faltar. Espero que tornis a la política, i enllaçant-ho amb el títol del missatge, ma’gradaria que polítics de diferents formacions, com ara tu, i en Castells del PSC, i potser algú més encara amb credibilitat, creessiu una nova formació política d’esquerres i catalanista de veritat, que comencés de zero, i que oferís una nova opcíó política a la ciutadania, molt més oberta, transparent, i renovadora i transormadora de la societat catalana.
    Crec que si hem d’arribar algun dia a aconseguir la independència, que espero que si, i espero veure-ho abans de “palmar-la” (tinc 40 anys), cal uan profunda reforma de molts aspectes de la societat catalana, començant per unes llistes electorals obertes i un finançament dels partits legal i trabsparent!!!
    I continuant, per la publicació a Internet de tots els comptes de la Generalitat.
    L’ensenyament sector al que jo trebllo, fa autèntica pena i llàstima!! Fa plorar, veure com està tot de polititzat, fins i tot el nombre d’alumnes als que hem d’aprovar cada any, per a que surtin els números maquillats als mitjans de comunicació. I en això és igual quin sigui el color polític del partit de torn al govern.
    És patètica la situació!!!
    No hi visió de país ni de futur. Tot )acció de govern i reformes de les lleis), es fa pensant en demà, o en el mes vinent, o en fi de curs. Però mai ningú no té valor d’emprendre una acció de govern a 5 o 10 anys vista!!(I això ens està arruinant com a país, més que el llast de l’expoli fiscal espanyol).

    I em sembla clar que cap dels partits actuals ni dels polítics actuals, no n’hi ha cap que s’ho plantegi ni de lluny!!
    Cal una nova força que porti nou alè i oxigen a l’ambient tant brut i enrarit de la política catalana!

    Us puc assegurar que si en Pep Guardiola es presentés com a president, l’endempa tindria majoria absoluta, perquè té algunes caractrístiques que no té gairebé cap polític actual a Catalunya:
    1) Honradesa, treball i transparència.
    2) Honor , paraula i noblesa.

    (Però per desgracia de Catalunya, en Pep és massa intel·ligent per emmerdar-se en la política. O sigui que seguirem com sempre: fatal!!!!).
     
    Cordialment i amb afecte i admiració.
    Joaquim

  76. Ciutadà, president:
    Respecto la decissió, vos sou major d’edat i ja sabreu el que feu.
    Però si aquesta era la decissió davant d’uns possibles mal resultats, ens podieu haber estalviat aparèixer a les llistes.
    No és de rebut l’estafa que això suposa per a vós i sobre tot per la gent que us va votar.
    El vostre deure és asseure-vos al vostre escó, us agradi o no. Perqué hi ha milers de vots que així ho testimonien. Posseu-vos en la pell d’aquesta gent
    tant sols un moment.
    Si el dia que és constitueixi el Parlament no hi sou, voldrà dir que teniu dins una mala peça al taler.
    Apa,siau!
    Jordi

  77. Respecto plenament la vostra decisió, però no la comparteixo. No puc evitar sentir que abandona un dels pocs polítics en actiu que no oblida les arrels de la política, que estima la democràcia i que sap que els bons resultats sempre s’aconsegueixen a través del diàleg i el respecte a la ciutadania.

    Moltes gràcies per la feina feta.

     

  78. Benvolgut,

    Només adreçar-me a tu per agraïr la feina feta, la bona tasca al capdavant d’una institució com el Parlament de Catalunya, el tomb i la proximitat que hi has afegit i que han permès que coneguem de més a prop el seu funcionament i valor simbòlic i pràctic. Desitjar-te molta sort en les properes etapes, tant vitals com professionals.

    Moltes gràcies de nou.
    Salutacions.

  79. Em sembla una irresponsabilitat deixar-ho així. Si volies plegar, haver-ho fet abans de saber els resultats electorals. Això no t’honora, més aviat el contrari. Tens un compromís amb tothom qui t’ha votat que no assumiràs… on és la responsabilitat dels polítics avui en dia? Quina barra… Encara ho vesteixes de gest honest, doncs mira, a mi no em cola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!