El bloc d'Ernest Benach

(Article publicat al diari Mundo Deportivo)

Divendres a la nit vaig tenir el goig de compartir la gala del Mundo Deportivo d’homenatge als clubs de Catalunya, el XXVII Trofeu Campions. Va ser un privilegi sopar al costat d’Arantxa Sánchez-Vicario, una de les tenistes més grans de tots els temps i veure com ha reconvertit la seva vida. Ara és mare de família i fa set anys que no toca una raqueta! Així ho confessava en el seu discurs, i em va sobtar. Però sembla que no és ella sola. Altres esportistes d’elit s’han allunyat dràsticament dels seus respectius medis esportius un cop abandonada la pràctica professional. Manel Estiarte s’ha allunyat de les piscines, Miguel Indurain de les bicicletes, Arantxa de les raquetes… Els grans monstres de l’esport fan un canvi de vida radical quan deixen la primera línia. Una lliçó per reflexionar. Grans estrelles doncs que han arribat a dalt de tot. I ho han fet precisament gràcies als clubs de base, els autèntics protagonistes de la nit.

Els molts clubs que té Catalunya representen un potencial esportiu molt gran. Sovint no valorem les coses bones que es fan en aquest país, que se’n fan i moltes més de les que sembla. I se’n fan en tots els àmbits, empresarial, social, cultural, esportiu, mediàtic, polític… I en això ens equivoquem si no donem valor a allò en què som bons. I en esports ho som molt de bons. I ho som, entre d’altres coses però molt especialment, per aquesta gran xarxa que representen els clubs esportius de Catalunya, un autèntic nervi del país que el fa bellugar amb tota la intensitat. A Catalunya tenim molts esportistes campions, però sobre tot tenim autèntics clubs que ens fan ser referents en el món global. Enhorabona a tots els campions, que no són pocs!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!