El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Una nova manera de fer política és possible
Davant dels esdeveniments viscuts a Catalunya els darrers dies i que han provocat que la percepció que els ciutadans tenen de la política, dels polítics i també de les institucions, hagi caigut en els nivells més baixos de valoració des de la recuperació de la democràcia, proposo recuperar la tradició de trobar espais comuns de treball que ens permetin abordar la situació complexa i difícil que vivim. Ja sé que no serà una tasca fàcil i que caldrà, durant molt de temps, ser perseverants en la mateixa. Només la constància, encara que sigui en moments difícils i complicats, acabarà per convèncer els ciutadans que hem fet un canvi de rumb sincer en la manera de fer política, que estem disposats a obrir les institucions a la ciutadania, que volem que la política que es faci a Catalunya sigui, i es percebi, honesta i transparent.
Respectant els debats interns que s’han de produir a nivell de cada partit, nosaltres hem d’actuar des de l’àmbit parlamentari. I no cal dir que qualsevol actuació que fem des d’aquest mateix àmbit, si no compta amb la complicitat i el respecte dels partits, de ben poc servirà.
La societat catalana no entendria ara que miréssim cap a un altre cantó, que ens desentenguéssim d’un debat present a la societat i que amoïna molts dels nostres conciutadans. La millora de la qualitat de la democràcia és un repte de país al qual tots ens hi devem. I, insisteixo, més enllà de les aportacions en forma de debat que es puguin fer, i que són necessàries, cal començar a fer gestos concrets, cal començar a posar fil a l’agulla de la necessària regeneració de la política i dels polítics, de les institucions del nostre país.
Per avançar en aquesta direcció, he proposat trobades amb els presidents dels diferents Grups Parlamentaris per començar a posar fil a l’agulla en un seguit de línies d’actuació que permetin abordar la situació que vivim, al menys en part: accelerar el debat parlamentari de la Llei electoral; accelerar els treballs de reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes; i elaborar un marc comú de bones pràctiques que englobi institucions, partits polítics, administracions i organitzacions.
Ens hem de comprometre a agilitzar al màxim els treballs per l’elaboració de la Llei electoral per part de la ponència conjunta nomenada al Parlament amb la finalitat de tenir-la enllestida a l’acabament d’aquesta legislatura i de les lleis territorials que l’han de completar.
També hem d’impulsar la reforma i establir el compromís de reformar la Llei de la Sindicatura de Comptes per dotar-la de les atribucions adequades de control, fiscalització i, si s’escau, de sanció sobre les administracions i entitats subjectes a la seva supervisió. L’acord de transparència i auto-limitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics del 2001 va suposar un pas endavant en l’aplicació dels principis de suficiència, transparència, publicitat i control en l’activitat econòmica dels partits polítics amb representació parlamentària. Ara és imprescindible modificar la llei per dotar la Sindicatura de Comptes dels mecanismes legals per aprofundir en aquest àmbit.
Una altra línia indispensable passa per obrir aquest debat a la societat civil en seu parlamentària i a través de la xarxa a través de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). La societat catalana s’ha d’involucrar, participar i parlar de com abordar aquest procés, i les institucions ens hem de comprometre a escoltar-los i tenir en compte les seves aportacions. Són dues accions complementàries: presència d’experts al Parlament que ens aportin saviesa i coneixement, i debat obert a la xarxa amb propostes constructives.
Finalment, hem de proposar la constitució d’un grup de treball per elaborar un codi de bones pràctiques dels càrrecs públics. A més dels representants dels grups parlamentaris en el grup de treball s’haurien d’integrar les entitats municipalistes, el Síndic de Greuges, el Síndic de Comptes i el Director de l’Oficina Antifrau.
Podem oferir més transparència de l’activitat política, podem apropar més la ciutadania a la realitat parlamentària. I si ho podem fer, ho hem de fer.
El bloc d’avui és la base de la roda de premsa que he fet avui al Parlament per proposar una nova manera de fer política.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia Sr.Benach,
Estic totalment d´acord amb la seva argumentació i amb la necessitat de recuperar ja la credibilitat política.
No obstant com deia la cuidadania es la que , en darrer terme ho ha de fer i es per aixó que considero que no unicament ents publics al servei de la ciudadania han de recuperar aquesta credibilitat perduda sino els ciutadans , les persones aturades, pensionistes, treballadors , estudiants …els que ho hem de fer com:
Amb voluntad de fer-ho de continuar endevant de lluitar , de fer coses noves nous reptes i nous projectes encaminats a la recuperació social de valors perdudes pero que estan a prop .
I quina es la solució que hi veig jo, doncs donar una empenta al Banc de Temps via com: Internet (xarxa social) , associacions municipals plenament recolzades politicament encaminades a mostrar a tots nosaltres la realitat economica detallada del nostre poble partida per partida ( entenc que totalment diner public plenament transparent ) , presupost futur anual , els reptes, els projectes , la composició de la poblacio del poble per entendre les necessitats de cada poble, en definitiva transparencia economica total a fi de veure el futur no caure en catastrofisme i anar cap endevant.
Totes les empreses ja han començat els plans anticrisi i ho fan realitat per la seva continuitat i tots van a una .
Perqué no fer-ho, jo crec que tots podrem anar a on volem anar a la recuperació de les institucions dels polítics …
El temps es una variable per a molts , molt petita pero entenc jo que el que disposa avui molta gents es disposa avui la gent ( aturats , prejubilats, jubilats , estudiants…) es de temps ara en aquest moment per desenvolupa aquestes tasques via localment (municipi), via banc de temps , via aportació , via obrint els ulls i tirant endevant ens he servirà a tots pero tot aixo amb la el recolzament dels politics i de totes les institucions relacionades en el seu escrit.
Repeteixo finalment, la meva felicitació pero aquestes declaracions publiques que de cor desitjo arribin a un bon port.
Nota: Al no tenir coneixement del seu bloc , fent un ” search ” per aquest buscador google (ernest banach ) surt una pagina amb un fet per mi oblidat totalment
Moltes gracies per al seu temps
Jo crec que el plantejamet que fas és el correcte,però la manera de passar el missatge és confosa,donada la situació que estem des d’ el 26 d’ octbre.
1.-Si no comptes amb la responsabilitat de la premsa ,especialment del periòdic socialista i la vanguardia escrits i tv3 i 3/24 el missatge restarà confòs i te’ l pervertiran,amb mala intenció en els primers i per pura incompetància en es segons.
2.-Vull dir que tal com està exposat i tal com a surtit pel 3-24 dones per culpables als imputats i als citats a l’ auto d’ aquell senyor de Madrid,ja sé que ´no és per mala intenció.
3.-Aquests dies tots els discursos periodìstics,especialment al 3-24, han estat discursos donant per culpables a tots els imputats i citats, i han fet sinèrgies desastroses: requalificació=delicte/ cobrar=delicte/compra-venda=molt malament,no s’ ha de fer/etc.
4.-S’ han d’ explicar les coses,la premsa ha de donar elements per pensar i no anarant a les masses ,que es van cabrajant i senten una impotènica immensa i acaben com ahir o pitjor a Santa Coloma.
5.-S’ ha d’explicar que és l’ IBI, l’IVA,l’ impost de Plusvàlua,l’ impost de societats,l’IRPF,l’ITP,l’IAE i potser alún més perque la gent pugui entendre que d’ aquestes opinions milionaries que preten relatar l’ aute d’aquell senyor de Madrid
l’Estat se n’ endú una bona picosada cada cop que canvien de mà i que d’ aquestes operacionsde cents de milers d’ altres de semblants l’ Estat ha recaptat mils de mions d’ euros.
6.-Deixem-ho aquí
què vols dir amb:
“…recuperar la tradició de trobar espais comuns de treball…”
“…posar fil a l’agulla en un seguit de línies d’actuació que permetin abordar la situació que vivim…”
“…posar fil a l’agulla de la necessària regeneració de la política i dels polítics, de les institucions del nostre país.”
“…obrir aquest debat a la societat civil en seu parlamentària…”
·…hem de proposar la constitució d’un grup de treball per…”
etc etc
què és aquesta buidor de paraules, aquest sense contingut, aquesta voluntat d’unes bones intencions que, com sempre, en prou feines signifiquen això: en prou feines bones intencions!!
I no ho pregunto ni ho dubto perquè si, és el resultat de tants anys de desencis en la classe política, no solament aquest últims anys…
On anem com a pais si només us dedique-ho els polítics -tots en general- a perpetuar poltrones i conreus de banalitat i obvietats?
On estar el construir de veritat un Estat que ens permeti amb dignitat ser i desenvolupar un estat com qualsevol altre de l’ONU?
No els hi debem quelcom a la gent que a lluitat i mort per aquest desig?
En quin moment s’ha aparcat aquesta possibilitat i continuem marejant les perdius de la mediocritat, la corrupció i continue-ho fomentant l’aborriment de la gent, que obviament us dona l’esquena i el menyspreu, com ho podrien fer igual en una passada o futura dictadura…?
Perqué comencem la casa per la finestra?
Que et sembla si ens deixem de paraules i intencions i passem a la pràctica…? Vosaltres com a representants legitims del poble, no us cau la cara de vergonya de constatar com la propera convocatòria electoral serà un fracás de participació, on només pot guanyar la decepció i potser el caos?
En fi…