El bloc d'Ernest Benach

La força de la unitat. L'esperit de la renovació.

8 de setembre de 2009
Sense categoria
3 comentaris

El valor de la democràcia

Fa pocs dies vaig publicar un article al Tribuna en què explicava que si el Tribunal Constitucional fa una nova interpretació o toca una sola coma de l’Estatut que van aprovar el Parlament de Catalunya i les Corts Generals de l’Estat, i que després va ratificar en referèndum el poble de Catalunya, estarà atemptant contra un dels principals principis democràtics. En aquest sentit, Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional, és una de les veus que més s’han deixat sentir fora de Catalunya en contra de la modificació/interpretació de l’Estatut i ho argumenta jurídicament en el fet que el pacte entre dos parlaments ratificat en referèndum no pot ser derivat al Tribunal Constitucional perquè és “completament incompatible amb la definició del dret a l’autonomia que conté la Constitució”. Trobo molt interessant l’argumentació que fa Pérez Royo i crec que té raons de fons prou importants per tal que algú més, de Madrid estant, reflexioni.

Lliga tot això amb la declaració que fa a l’Avui el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, on planteja la gravetat del tema de la sentència, ja no tant perquè es toqui l’Estatut, sinó perquè es toca una decisió aprovada per parlaments democràtics i que el poble ha ratificat en referèndum. Aquesta mateixa reflexió, la mateixa filosofia, la poden trobar en altres posts d’aquest mateix bloc i en algunes entrevistes que he concedit a diversos mitjans de comunicació. I aquí és on rau el valor de la democràcia, o el valor que alguns li donen a la democràcia.

En aquest mateix àmbit de reflexió, és especialment rellevant el que està passant aquests dies amb la consulta que es farà el diumenge a Arenys de Munt. Rellevant i alhora incomprensible. Sobre tot perquè la consulta d’Arenys és absolutament simbòlica, que no és el cas de la sentència del Constitucional, que no ho serà en cap cas. La por a determinades idees és tan palesa que fa actuar de manera irreflexiva, i fins a cert punt covarda. De què estem parlant doncs, de la por a la llibertat potser?. Hi ha una part de la societat catalana que no se sent reflectida ni se sent representada, i fins i tot se sent agredida quan es vol prohibir la consulta d’Arenys o quan es pretén retallar i modificar l’Estatut de Catalunya. El debat de fons també és aquest, el valor real de la democràcia.

Un altre element de reflexió. La consulta d’Arenys surt del municipalisme, i no es pot oblidar que el municipalisme té a Catalunya una força molt important i que pot i ha d’exercir un lideratge en la política que es fa en el conjunt del país. La tradició municipalista de Catalunya és un dels valors més sòlids de la nostra democràcia, i és bo que sigui així i que ho sapiguem potenciar tots plegats.

I per a defensar el valor de la democràcia, per a defensar l’autogovern, per a defensar la idea de nació lliure, no hi ha millor recepta que la unitat, cosa que també hem dit i repetit en múltiples ocasions. I que, per cert, no ens cansarem ni de repetir, ni de defensar.

  1. Les eleccions sempre són notícia per l’alta abstenció. Tots els partits polítics guanyen i treuen bons resultats. Encara que, com els socialistes, es fumin una ensopegada important. Sens dubte, la política en general i els polítics en particular estan (esteu) patint una degradació constant per part de la societat. Fets com el del Tribunal Constitucional i el de l’Advocacia de l’Estat no fan més que posar més pals a les rodes. 

    Per què serveix el meu vot, ja sigui positiu o negatiu, per aprovar en referèndum l’Estatut si després hem de passar el garvell de la censura espanyola. No cal votar. Acabarem abans.

    Per què els partits sempre tiren pel dret i defensen únicament i exclusiva els seus propis interessos? Fa 3 anys que esperem una retallada de l’Estatut. Al final estarem a l’alçada de García Márquez per escriure el relat de la mort anunciada de la nostra autonomia. Si us plau, com a ciutadà de peu, busqueu punts en comú. Proposeu nous projectes i noves idees per tirar endavant Catalunya. I si voleu apliqueu-vos la màxima que ha reproduït una famosa marca de roba i sabates esportives per referir-se al joc del Barça. Som un. A veure si Catalunya també és una!!!

    ÀNIMS I FORÇA!!! 

  2. Jo,
    que tinc el cor àcrata, entenc que el municipi és la unitat bàsica des
    d’on s’ha de construir la comunitat; les primeres decisions han de
    sortir del municipi i del barri i Catalunya n’ha heretat una tradició
    anarquista dels temps de la guerra civil espanyola

  3. Tot açò és molt bonic, però no ha estat ERC ni el parlament qui ha promogut la consulta per la independència. Ni qui l’encapçala.
    Els d’ERC s’ho hauríeu de fer mirar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!