NOIES SUEQUES
Hotel Vela, planta 26. Dues de la matinada.
Dones esplendides, magnètiques ballen sabent que
la Lluna plena les mira.
Homes esplèndids també ballen
Sense saber que el Pleniluni els mira també.
El mirador del Club Eclipse ens ofereix una visió magnífica;
Als nostres peus, tenim, plens de llum,
el Port esportiu, la Barceloneta, tota la “coastline” de Barcelona.
Dues de la matinada, dues noies sueques dansen davant meu.
Una d’elles, rossa, d’ulls blaus em dirigeix un petit somrís.
El “FLASHBACK” és immediat, contundent, magnètic.
Cinquanta-cinc anys enrere, en una discoteca d’una poble de la costa catalana, també vaig tenir davant meu,
dues noies sueques, d’ulls blaus i cabells rossos,
plenes d’adolescència
i amb fama de ser generoses amb els seus encants.
El resultat d’ aquests dos “FLIRTING MOMENTS” no té cap interès.
Nomes diré tres paraules: “I’M A LOSER”
Fora, mentre la Lluna plena fecunda el signe ds Peixos amb la seva llum blanca, rodona, magnètica,
Camino tot sol i em vénen a la memòria els bellíssims i tristíssims versos de Safo, la Poeta de l’Amor:
La Lluna j’ha s’ha post. I les Plèiades.
Debades m’he esperat. I jec sola.
Sota la mirada de la Lluna, camino sol, sense tu.
Sol sense el teu magnetisme.
Al fons del mirador mediterrani de l’Hotel W, una buganvilia mig amagada celebra el teu nom.