Els amics de les ciències

És d’esperar que les civilitzacions futures tinguin prou capacitats i habilitats informàtiques com per crear el que Nick Bostrom anomena “simulacions dels ancestres”. Uns ancestres que seriem… nosaltres, vivint en un Univers virtual. La idea té ja deu anys, però la novetat es que es comencen a plantejar intents empírics de validar aquesta possibilitat.

Les habilitats informàtiques dels nostres descendents és el punt de partida que fa servir Bostrom per acabar concloent que potser estem vivint dins d’una simulació informàtica prou detallada com per crear ments conscients i la mena d’experiències que tenim tots cada dia. Una mena de Matrix, però sense màquines dolentes, sinó només els néts dels néts dels nostres néts jugant a programar l’Univers en el que vivim, des de les fulles dels arbres a les jugades de Messi.  Un món virtual on els cervells que l’habiten, és a dir els nostres, són part de la simulació.

Aquesta idea va ser elaborada el 2003 per Nick Bostrom, professor de filosofia a la Universitat Oxford. La novetat es que, recentment, científics de la Universitat de Washington han realitzat un primer exercici per veure com es pot validar la hipòtesi. L’equip de físics, liderat per Martin Savage, parteix de la base que les simulacions actuals deixen un seguit d’empremtes que també podrien existir en les simulacions futures, i han intentat rastrejar la seva existència en el nostre Univers. La idea es cercar indicis que puguin revelar l’existència d’una estructura de simulació subjacent.

Segons el treball dels científics, el indici que podria revelar que vivim dins d’una simulació podria basar-se en una limitació en l’energia dels raigs còsmics. De fet, la distribució i el desplaçament d’aquests raigs podrien reflectir l’existència d’un reticle subjacent. Així ho asseguren els científics en un article a Arxiv.org http://arxiv.org/abs/1210.1847

Ara falta veure si algú s’anima a començar les comprovacions experimentals. De moment, l’equip de Savage ha llençat la primera pedra – teòrica, això si- en un article que acaba amb una frase per a la història: “…en principi sempre queda la possibilitat per als simulats de descobrir als simuladors”.