Identificació i apagat de rumorologia WhatsApp

Qui diu WhatsApp diu Telegram, Viber o similars.

Mitjançant aquestes aplicacions rebem missatges d’amics, persones, i grups propers que generalment ens inspirem confiança.

A vegades podem rebre missatges que podem qualificar de “rumor”. Un rumor o rumors són especulacions no confirmades que s’intenten donar per certes amb un objectiu determinat. Com que sovint confiem en la persona que ens envia el rumor, ens el creiem com a informació d’interés a ser coneguda per altres, i l’escampem per la xarxa. Així el rumor pot triomfar. La veracitat del contingut del rumor no té importància, el que té importància són els efectes del rumor.

Identificar els rumors

  • Informació de font original desconeguda
  • Sense referències
  • Amb referències camuflades
  • Amb referències falses
  • Informació amb efectes negatius o perillosos

– Font del rumor

Si no hi ha una font fiable o pots trobar una font fiable, no transmetis el rumor.

– Referències parcials o falses

Sovint, per despistar, el rumor pot contenir una referència parcial a una cosa inexistent o falsa. Lluny de despistar això pot ajudar a identificar el rumor, no transmetis el rumor.

– Informació amb efectes negatius

Això és el més important. Si veus que el text pot implicar efectes negatius, fer agafar por a la gent, reaccions indesitjables,… molt probablement estàs davant un rumor, no deixis que triomfi i no el transmetis.

Què passa si has transmés un rumor i te n’adones després? Envia a tothom un missatge per dir que allò és un rumor amb efectes negatius i que no el transmetin. Què passa si rebo un rumor i l’identifico? Respondre a tothom advertint del rumor i el motiu pel qual l’identifiques com a tal.

Recorda, el rumors són armes escampades en la guerra de la informació.

ALGUNS EXEMPLES:

  1. Reps uns foto d’uns camions góndola amb tancs a sobre, aparcats a una benzinera Repsol.

Aquest és un clàssic! El missatge no diu on és ni si fa 1 hora o fa 10 anys. Potser també digui “aquí al costat de casa” (però no sabem casa de qui). O a tal poble (però no tenim manera de confirmar-ho per un altre mitjà). Quin és l’objectiu de la foto? Fer agafar por o provocar reaccions indesitjables.

Simplement cal contestar a tot el grup que no sabem ni quan ni on, i que a més per ser servir l’exèrcit necessiten el permís de l’OTAN i no els hi donarà pas. I que no es repliqui.

2. “Angela Merkel acaba de donar una entrevista a la Radio Nacional d’Alemanya, que deixarà de ser amiga de Rajoy, i que dóna suport a la independència de Catalunya, ho diu N.G.” (N.G. són les inicial d’una política catalana molt coneguda).

A veure, aquest missatge és molt estrany. Què pretén? Enriure’s dels catalans. “Ho diu N.G.”, com si ho diu el Papa de Roma! Li has sentit dir pel carrer? A quin diari electrònic surt? Un Fake.

3. “No sé si és veritat, però m’acaben de passar això: 40 policies de cabell curt i de paisà es passegen amb estelades per tal ciutat…”

Quan un missatge comença amb “No sé si és veritat, però m’acaben de passar això…” ja es defineix com a rumor. I si és veritat què? Potser son els 40 policies que estan esperant que els vinguin a buscar… Quan més sols i aïllats, millor.

Cal pensar molt bé quins són els efectes de la informació abans de transmetre-la.

4. “Avui a partir de les 22h davant de les comissaries del Mossos amb fanalets per agraïr la gran feina feta…” I surt un cartell molt bonic amb una gorra, sense signar per cap organització (important) i amb amb referencia falsa a  #Elsmossosnoestoquen.

Si anem a #Elsmossosnoestoquen allà surt la troll camuflada amb bonica foto i nom, i amb el cartell de la gorra i a més justificant-se amb una referència falsa a #ANC_Mossos. Per sort, la resta del grup ja l’havia clitxa’t d’un quart d’hora lluny.

A més, aquell dia (23 de setembre) l’ANC ja havia advertit específicament contra aquest tipus de convocatòries, especificant que no hi havia CAP mani.

  • Contrastar les fonts
  • Pensar en els efectes que pretén o aconsegueix el missatge
  • No re-enviar impulsivament qualsevol cosa
  • Apagar el rumors falsos

Contrastar les informacions en els mitjans informatius de referència i en els comptes oficials de Twiter del Govern i els seus departaments (Mossos, Bombers,…).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*