L'ombra de l'hegemó

Sembla que Pedro Sánchez “amenaça” d’avançar les eleccions castellanes. Els diaris i fòrums d’opinió publicada ja han decidit que aquesta és una amenaça a l’independentisme. Tot plegat fa una mica de gràcia sinó pena.

Jo plantejo… després del “no èxit” de la manifestació feixista del diumenge… qui és el que pot sortir més perjudicat d’un avançament electoral? El PSOE no sembla que en surti perjudicat, és possible que es mengi una part de l’electorat de P’s i a més es converteix en l’únic partit que pot fer ombra al feixisme declarat de C’s,PP, VOX (tot i que el PSOE al meu entendre és el feixisme no declarat).

Els independentistes tampoc tindran gaire problema amb un avançament electoral. Vaja, crec jo. La mobilització unionista a Catalunya no els serà fàcil si tenim en compte el trist paper repressor de la Castella imperial. Les enquestes manipulades del GESOP/ErPeriodico/PSC mostren que com a mínim el bloc sobiranista es manté inalterat i el que sembla és que pot haver un moviment de vots de C’s cap a PSC/Comuns o cap al republicanisme català.

Els que poden sortir més perjudicats de tot plegat són els que demanaven eleccions diumenge. PP, VOX i C’s. Dividir el vot entre 3 candidatures i no dues els pot sortir molt car. Avui en dia tenen el control del Senat, per la majoria absoluta del PP a la càmera. Però això no té perquè repetir-se. La majoria dels senadors s’escullen per províncies. Quatre per cadascuna. Amb independència de si la província té més o menys electors.

A la pràctica això vol dir que a la majoria de províncies castellanes i de les colònies s’assignen 3 senadors a la llista més votada i 1 a la segona.

L’elecció de senadors és totalment antidemocràtica, i per això es devia fer així, perquè així el senat el controla el feixisme sempre i per sempre. Com que cada votant pot votar a 3 senadors i les llistes per partit només tenen 3 representants, la gent en el 97% dels casos vota als tres senadors d’una mateixa llista. I com que això és així, els 3 representants de la llista més votada tenen assegurada la plaça.

Per exemple, a Lleó, al 2016.

Candidatura	Nombre y Apellidos	Votos	Elegido
PP – PARTIDO POPULAR	Luis Aznar Fernández Esther Muñoz de la Iglesia Alfonso Jesús Rodríguez-Hevia González	110.019 108.102 107.055	S S S
PSOE – PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL	Graciliano Palomo García Nuria Díaz de Geras Rodríguez José Luis Martínez Matilla	75.433 71.942 69.688	S N N
PODEMOS-IU- – UNIDOS PODEMOS	Emilia Luisa Esteban Fernández Raúl Martín Gil Susana Carballo González	44.059 41.201 39.506	N N N
C’s – CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA	Ignacio Ramón López Fernández Miguel Ángel Cuervo Santos María del Mar Ordóñez Álvarez	28.380 24.545 23.812	N N N
UPL – UNIÓN DEL PUEBLO LEONÉS	Luis Manuel Esteban Gutiérrez	6.099	N

Un repartiment proporcional hagués donat 2 senadors al PP, 1 al PSOE i 1 a P’s. I amb la llei d’hont també, 2 PP, 1 PSOE, 1 P’s.

Però el mètode antidemocràtic inventat pel feixisme de la transició dona automàtica i gratuïtament 3 senadors a la llista més votada i el primer de la segona llista.  Els 3 senadors que representen el 39% del vot se n’emporten el 75% de la representació.

I així és com tenyeixen de democràcia una cosa que no ho és.

Hi ha alguns senadors més determinats per les autonomies, però ni de llarg eviten la sub representació que suposa aquesta elecció arbitrària de normes i províncies.

Bé tot plegat me’n vaig per les branques. El que volia indicar és que la composició del senat depèn directament de quina és la llista més votada. I aquest és un gran què. A les eleccions del 2016, la llista més votada era el PP perquè el que li prenia C’s al PP era similar o menor al que li prenia P’s al PSOE. Però… si resulta que el PP ha perdut l’hegemonia i a més VOX els pot pendre un 5-20% del vot, la possibilitat que desapareguin del Senat i que aquest estigui pràcticament en la seva totalitat en mans del PSOE és altíssima.

I el mateix que els pot passar al Senat els pot passar al congrés. Vox farà una queixalada significativa al vot de PP i C’s. I a l’hora de repartir diputats, la llei d’hondt i les circumpscripcions petites castiguen extraordinàriament les llistes que no són conjuntes.

Poden trobar-se, fàcilment, que guanyen en vots sumant tots tres i perden clarament en nombre de diputats.

Serà curiós com, de cop, “las normas que nos dimos entre todos” es convertiran ràpidament en ocupas i tongo electoral.

En tot cas, jo no aniria tant alegrement demanant eleccions, perquè te les poden concedir, i a més fer el paripé i pretendre que les fas en contra dels independentistes.