Ha guanyat Ciutadans. Visca!
Uns quants apunts respecte a les eleccions d’ahir. Només han passat unes hores des que sabem els resultats, així que deixo anar algunes coses que em sembla que no s’han dit encara. Per la vostra reflexió.
Número 1.
El fet més important a hores d’ara és la victòria aclaparadora de C’s. Aquesta victòria marcarà el futur. C’s a destrossat i de quina manera el PP. El que va passar ahir és el principi d’una guerra civil sanguinària a la Corte madrilenya. El partit frontissa que van crear per evitar la pujada de Podemos i sobretot per suprimir el poder català i basc al Congreso està a punt de menjar-se els partits del poder. El poder mateix.
Li han donat tanta força mediàtica per intentar aturar-nos, tanta televisió gratuïta, tantes entrevistes que no eren més que publicitat encoberta que els ha crescut un monstre de proporcions incontrolables. I ara amenaça amb menjar-se’ls si no l’aturen.
La guerra civil pel control de Castella està servida. Molta gent està al poder a Castella per la posició que ocupen al PP ells o els seus familiars. Alguns canviaran de bàndol, total C’s és de la mateixa pasta corrupta, feixista i nepotista. Però per a molts d’ells el canvi implica perdre la posició dominant. Passar de dalt de tot de la cadena tròfica a sota de tot.
I a sobre hi ha els processos oberts per corrupció. El PP necessita imperiosament mantenir-se en el poder, perquè si el perden no controlaran més els jutjats, i sense controlar els jutjats poden acabar molts a la garjola.
Sumeu-hi una altra cosa. Si molt no m’equivoco, el 2018 i el 2019 seran anys negres per l’economia castellana. L’economia de Castella viu del crèdit a tipus zero i sense límit que ha existit al món durant tots aquests anys. Però això s’acaba. I quan pugi l’interès, a partir del gener, de cop es trobaran amb el pagament d’un immens deute que han anat acumulant durant tots aquests anys. I només hi podran fer front retallant les pensions i retallant el Gobierno. Qui voldrà rebre aquesta patata calenta? Ningú.
Tot plegat, aigües molt mogudes. Una gran oportunitat per nosaltres. Una gran sort que C’s hagi estat primera força, perquè implica que PP s’ha convertit en la última. A un pam de sortir del parlament. El seu bloc unitari s’ha trencat. La seva espanya mediàtica idíl·lica ha rebentat. La guerra mediàtica també està servida.
Número 2.
No aconseguim trencar les seves defenses, però ara tenim temps per fer-ho. Amb el 47,7% del vot no podem optar per la via directa a la República. El percentantge s’ha mantingut pràcticament inalterat des de fa 2 anys. És evident que aquestes dades amaguen una realitat, no és el mateix el que comportava la independència fa 2 anys que el que comporta ara. La realitat d’ara és molt més agre que la que votàvem al 2015 quan pensàvem que la UE mantindria el feixisme castellà a ratlla. Categòricament el vot del 2017 és molt més determinat que el del 2015. Però tot i així, no arriba al 50%.
Hem d’arribar a les zones unionistes. Els hem d’obrir els braços i el cor. No només hi hem d’anar. Hi hem de ser. ANC i Òmnium han de crear una estratègia clara en nom de la República per ajudar tots els nostres conciutadans unionistes que estan abduïts per la televisió. Jo proposo #apadrinaUnCiutadà. Una iniciativa perquè cadascú de nosaltres apadrini un ciutadà unionista amb problemes. Que els ajudem en tràmits, en afectes, econòmicament. Sempre en nom de la República. Que trenquem aquesta barrera social que estem creant i anem a l’ofensiva per aconseguir guanyar-nos el cor de la gent necessitada que han omplert d’odi contra nosaltres. Anar amb el lliri a la mà i regalar-los-hi. Sistemàticament. Massivament. 1 a 1. Teixir complicitats.
També cal que abracem els Comuns i els Sociates. Creem un projecte comú amb ells fins allà on puguem. Incorporem-los a la República.
Bé, són dues reflexions. Això va per llarg, però anem molt bé. Haver resistit a l’escapçament dels líders, al poder de l’IBEX i al mediaStorm és un gran pas. Ara, amb tranquilitat i resilència, marquem-nos com objectiu incorporar un 15% més de població al somni.