ERC (i JxCat) ha de fer Ada Colau alcaldesa

Vagi per endavant, no m’agrada l’Ada Colau. No m’agrada com a persona i no m’agrada com a política. No m’agrada que s’hagi enfilat al lloc més alt sobre les espatlles de la PAH, per després deixar-los tirats. No m’agrada que hagi donat aire al PSC incorporant-los al govern de la ciutat.

Dit això, els números canten.

Si demà dissabte no salten els dos regidors del PP un cop publicats els resultats definitius, la conclusió és clara. Cal que ERC faci alcaldessa l’Ada Colau.

Com he repetit manta vegades, sempre m’he oposat a que una llista tingui prioritat moral sobre una altra per ser la llista més votada. Em sembla una solemne “tonteria”. Pretendre que s’han guanyat unes eleccions perquè s’ha aconseguit una llista amb més vots em sona molt “montapollos”. Qui guanya les eleccions és qui té aritmètica per aconseguir l’alcaldia. Simple.

Podem posar en dubte que aquestes eleccions hagin estat democràtiques i ho subscric. No són democràtiques quan un candidat està tancat a la presó sense càrrecs. No són democràtiques quan una candidatura amb possibilitats d’obtenir representació, com Primàries o VOX és eliminada de la campanya.

Però una vegada donats els resultats, la cosa em sembla molt clara. Ada Colau ha de ser l’alcaldessa.

Unes quantes dades que reforcen aquesta idea:

a) La meitat dels vots d’Ada Colau són manifestament independentistes. No m’ho invento. Ho diuen les dades.

Aquests són els vots al parlament Europeu del mateix dia que es van fer les eleccions a l’alcaldia. Ciutat de Barcelona.

És evident que hi ha una clara diferència entre aquests resultats i els municipals. Prop d’un 10% del vot que va anar a parar a BeC a les municipals va anar a parar a JxCat a les europees. Clar com l’aigua.

És evident que no és un transvàs directe. Una part important del votant de Maragall va votar JxCat i una part important del votant de BeC devia votar Junqueras, però amb tot, el percentatge de vot independentista que recolza Colau no és gens menyspreable. Ans al contrari, potser és majoritari i tot.

b) Colau no pot permetre’s no ser alcaldessa. Aquest és el punt més important. BeC és Colau i només Colau. I no només Colau, sinó Colau Alcaldessa. Si l’Ada no aconsegueix l’alcaldia, d’aquí a 4 anys BeC serà irrellevant. És més, segurament no aguantarà 2 anys. Abans del proper cicle electoral, BeC es trencarà i el govern de la ciutat passarà a mans socialistes/feixistes.

Com que BeC i la seva marca electoral depèn imprescindiblement d’estar al front de l’alcaldia, simplement, no pot refusar els vots “desinteressats” de PSC i C’s. No pot. Sense l’alcaldia, BeC tornarà a ser ICV.

c) Això és eixamplar la base. Volem seduir els comuns? Només hi ha una manera. Ajudar-los a aconseguir els objectius. Fer un govern municipal d’ERC+BeC, presidit per Ada Colau, és capital. Un govern de 20 regidors, integrat al 60% per gent d’ERC però amb l’alcaldia en mans de Colau predisposa perfectament la gent de BeC a afegir-se a la República. En canvi, si llencem BeC en mans de l’unionisme (l’altra alternativa), llençarem tot el capital social que hem obtingut.

ERC fa temps que ha descobert que aquesta és la via. Incorporar, no votants, sinó representants dels votants. Els uns porten als altres. Maragall, Elisenda Alamany, Rufian, Eduardo Reyes, i tants i tants d’altres. Incorporar-los al capdavant. Liderant, i no només seguint darrera el carro.

d) L’alcaldia està en mans de BeC. Cal que ens adonem que l’alcaldia la tenim perduda d’entrada. El sistema diu que l’alcalde és qui té la majoria absoluta en vots en primera ronda i només en el cas que no hi hagi majoria absoluta en vots, la llista més votada. Si no hi ha acord, és evident que BeC es votarà a ella mateixa. No pot fer cap altra cosa. I votant-se a ella mateixa obtindrà l’alcaldia, ja que PSC i Valls li poden donar la majoria absoluta. No cal que hi negocii res. BeC és qui té la paella pel mànec, això sí, a un preu molt alt. Però el preu no és tirar-se en contra els seus votants. El preu és tenir durant 4 anys un govern en minsa minoria.

Ara bé, si s’anuncia un govern de BeC i ERC o ERC i BeC, com vulgueu, llavors tot canvia com un mitjó. PSC, Valls, PP s’oposaran radicalment a aquest govern. Un vot de JxCat pot ser suficient per decantar la balança. I BeC pot tenir un 50% d’un govern fort, que és molt més que un 100% d’un govern dèbil.

 

Total, que la cosa està clara. Tant clara que fins i tot en el cas que el PP perdés els dos regidors que 45 vots els donen actualment, ERC hauria de donar l’alcaldia a l’Ada Colau i engegar un projecte comú potent amb majoria absoluta al consistori.

 

PS: En tot cas, JxCat ha de fer la seva feina, que és liderar la oposició. És així com aconseguirà augmentar la base. Pescant en les aigues amargues del centre-dreta català. Cadascú ha de fer el seu paper en aquesta auca.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *