Publicat el 5 de setembre de 2011
Vath d’Aspa – Vall d’Aspe
L’estiu al Béarn queda ja tan lluny…
les nits fredes vora el foc,
l’olor de la llenya de faig dins les flames…
els matins emboirats i humits,
el silenci de la nit enmig del bosc d’Hourquiau…
la senzillesa d’aquells dies va ser magnífica.
Vam viure sense gaire pretensions,
imaginant -potser somiant-
que, algun dia,
la meva vida seria d’aquella manera,
senzilla, austera i honesta…
en un paratge recòndit dels Pirineus.
Els records alimenten aquestes primeres nits de setembre.
Sabia que això passaria, que el record dels nostres dies al Béarn vindria ben aviat.
Les ganes de tornar-hi són tan fortes que no em queda més remei que enviar-me postals com aquesta.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent