Corren les nostres ànimes, com dos rius paral·lels, fem el mateix camí sota els mateixos cels… No podem acostar les nostres vides calmes, entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
Cançó a Mahalta (Màrius Torres, Març 1937)
Des de la humilitat del meu retir, escric poemes que il·luminen, amb el teu nom, la penombra dels meus capvespres.