Tunavägen 39
Clarament la memòria és selectiva, la meva estada a Lund ja té més de 10 anys.
Voldria tornar-hi. Passar-hi uns dies amb la família i allotjar-me al tren que feia d’alberg al costat de l’estació.
Passats deu anys penso que tal vegada no vaig saber aprofitar aquella oportunitat. I això em causa un cert dolor; tristesa pel temps perdut…
Em va costar molt tancar aquell episodi.
El meu retorn a Barcelona no va ser ben entès pels pares. Crec que ni tan sols jo n’estava prou convençut de portes enfora.
És molt fotut sentir-se sol quan has de prendre una decisió important. Potser les noves tecnologies d’avui dia (només onze o dotze anys més tard) m’haurien ajudat a no sentir-me tan lluny de casa.
La connexió a internet no era un servei a l’abast de qualsevol.
Què diferent hauria estat poder “xatejar” cada dia amb Barcelona…
A vegades voldria rebobinar la cinta i tornar a viure alguns episodis de la meva vida. Aquest n’és un.
Potser algun dia… qui sap?