Publicat el 25 de març de 2010
The healing game
S’enfosqueix lentament el dia.
La boira amaga el perfil de Collserola. L’hivern es resisteix a marxar.
Un parell de mallerengues fa dies que visiten el jardí de casa per menjar cacauets. Potser s’hi troben bé i decideixen fer-hi niu…
La canço de Van Morrison comença així…
Aquí estic, novament, al meu racó
allà on sempre he estat.
Tot està igual,
res no ha canviat.
A mi em toca inventar un nou final per la cançó, escriure un nou desenllaç des d’aquest racó.
Ho faré. Mirant endavant, al costat i tractant de mirar enrera amb un somriure.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent