Aquests dies el silenci s’ha apoderat de mi. Vaig vivint les hores pensant amargament aquesta realitat inabastable que m’envolta.
Els nostres camins ja estan traçats; caminem per vies diferents però estem massa a la vora. No podem desfer els camins ja fets perquè desfaríem les nostres vides. Quant dolor! Quantes hores pensant en silenci…
No hi ha res a fer… només tancar els ulls, somiar i alliberar-me d’una llosa massa feixuga però tan certa com la meva vida.