Se’n va l’estiu…
Divendres.
Quarts de set de la tarda.
Tot el cap de setmana per davant.
Escolto The Waterboys.
La tardor ja ha arribat.
Se’n va l’estiu.
Tot recomença.
Nous temps, nous espais.
Bells temps, bells acords,
A man is in love
(quina delícia, Suècia tardor del 95);
Tunavägen 39, Sparta, Lund…
hi ha cançons que sempre estaran lligades al teu nom,
que maca estaves amb aquell vestit…
tornaria a viatjar ben lluny cap al nord,
redefiniria el rumb de tantes coses…
començaria de nou aquell passatge de la meva vida,
intentaria un desenllaç més feliç i no tant dolorós…
…marxaria també a les muntanyes,
cercant, potser, un refugi
en un racó ben lluny.
Tornaria a la terra,
seria feliç,
amb ben poques coses,
i tu, i jo, i els nostres fills.
Canten les merles al capvespre,
tornaran els ocells quan vingui el fred,
encendrem la llar de foc,
cercaré el teu nom en les llargues nits d’insomni.
T’escriuré en silenci,
ens mirarem de lluny…
Se’n va l’estiu,
tot recomença.