Sail away with me…
La teva mirada em diu tantes coses…
algun dia hauré de dir-te l’admiració que tinc per la teva manera de fer, la teva manera de ser. Arribarà el dia que hauré d’emprendre el viatge cap a un món nou… M’agradarà, llavors, acomiadar-me i dir-te tot el que he après de tu; com he tractat d’aprendre dels teus gestos, de la teva serenitat, del teu dia a dia silenciós però eficient, la teva mesura, la teva prudència…
el temps no ens ha permès forjar un vincle més enllà del marc professional i això és potser el que més em dol. El temps i l’espai, l’espai i el temps, dues variables que poden fer tant de mal quan s’associen…
…la física no ens ha ajudat malgrat, aparentment, la química sempre ha estat bona.
Molt sovint penso -i he pensat- que les nostres maneres de viure la vida són tan properes… però tan llunyanes tanmateix… administrem els silencis de maneres tan semblants…
M’ha costat tant trencar els silencis amb tu…
…no he sabut trobar la manera de fer-te saber el que escric i em sap tant greu… tinc la sensació d’una oportunitat perduda per construir allò que volia…
I ara, quan s’atansa l’hora d’un comiat que no sé si existirà començo a imaginar la manera de dir-te tot això que escric.
Has estat un referent, un model que m’ha fet créixer professionalment durant el temps breu que hem compartit.
Espero seguir aprenent, en la distància, dels teus gestos. Espero, també, que la distància m’ajudi a trencar aquesta mala associació espai-temps sobre la que tant he pensat i tant he escrit…
Un petó, i fins sempre.
Música:
Anna Ternheim – Little Lies
Fotografia:
On top of the world – Federico Frangi