Un mar de dubtes i incerteses s’estén al meu davant. Els girs professionals sempre amaguen una part fosca. S’apropen les vacances i necessito un recés.
Tinc ganes de prendre distància, d’allunyar-me de les rutines que empresonen el meu instint més salvatge i lliure. Tinc ganes d’anar amb la canya a pescar llobarros des de l’espigó, d’agafar la bicicleta i pedalar pels boscos dels Ports…
A vegades penso que amb el temps m’he anat allunyat de tantes coses i de tanta gent… que no sempre és fàcil estar al costat d’aquells que estimes… que cal persistir en tots els esforços per buscar una espurna de llum… un somriure, una mirada, un gest… Les coses petites tenen tant de pes…