Quin és el motiu del teu silenci? Quina és la distància que ens separa? Tracto d’interpretar el significat d’aquest silenci que ens separa i m’allunya, cada cop més, de tu. A vegades imagino que els teus silencis són semblants als meus i que som incapaços de conciliar el temps que vivim, de trobar les paraules justes i de vèncer la por de mostrar-nos tal com som. Aquest és el miratge, aquesta és la falsa sortida del laberint. La realitat dels teus silencis és infinitament més dura. No hi ha cap por, cap dubte… tot és fermesa, convicció, determinació per trobar una llunyania volguda. T’allunyes de mi amb el silenci més dur… un silenci que em fereix i el trobo injust. Ploro, ploro… i callo per dins.