Després de molta introspecció cal trobar algun argument que justifiqui un silenci tan llarg… Després de tant de temps no he estat capaç de trobar les paraules, ni el to, ni la manera per trencar el mur invisible que el temps ha anat bastint en el silenci dels dies.
Sovint penso que cal emprendre un nou camí i que un nou viatge serà la manera d’oblidar aquest temps tan ingrat. Em resisteixo a emprendre un camí que em separi de tu i tracto de seguir caminant al teu costat, a l’altra banda del mur, imaginant que algun dia les nostres traces es trobaran sense murs ni silencis. L’espai i el temps, les dues dimensions que ara ens separen, hauran de confluir en algun punt del nostre llarg camí. Aquesta travessa m’està costant més del que esperava però estic segur que això que avui escric és una profecia del nostre temps futur.