Publicat el 2 de desembre de 2011
Nàufrag
No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons…
des dels primers dies de l’estiu -quan tot just escrivia les primeres paraules de comiat- he fet una llarga de travessia plena de silencis que definitivament m’han allunyat de tu.
El teu nom és ja un record de temps passats que s’escola entre el dies tristos del nou temps que he de viure. Res no ha canviat per a tu; accepto amb dolor que no em guardis cap racó dins la teva memòria. En dies com avui les notes tristes del piano i els llums de nadal em fan pensar que ja tot s’ha acabat.
El silenci ens allunya i certifica la fi del llarg viatge.
des dels primers dies de l’estiu -quan tot just escrivia les primeres paraules de comiat- he fet una llarga de travessia plena de silencis que definitivament m’han allunyat de tu.
El teu nom és ja un record de temps passats que s’escola entre el dies tristos del nou temps que he de viure. Res no ha canviat per a tu; accepto amb dolor que no em guardis cap racó dins la teva memòria. En dies com avui les notes tristes del piano i els llums de nadal em fan pensar que ja tot s’ha acabat.
El silenci ens allunya i certifica la fi del llarg viatge.
Derrota,
silenci,
desolació,
naufragi…
Esperaré un rescat, seguiré mirant cada dia a l’horitzó…
Mentrestant, escriuré postals al cel… trobaràs la correspondència dalt d’un núvol.
No em queda gaire cosa més que oferir-te les meves cançons… acompanyades de les paraules que mai ens direm.
Downshifting…
game over.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent