Life in technicolor
Les coses sempre poden acabar millor del que comencen.
Uns acords de Coldplay i una lletra suggerent han tingut la capacitat de fer-me escriure.
L’estiu s’acaba i les pluges d’aquests dies comencen a obrir el pas a la tardor.
Llegeixo la cançó a Mahalta de Màrius Torres i penso en l’ànim que va portar el poeta a escriure una cosa semblant. La força dels seus versos em fa pensar…
Murs, laberints, rius, xiprers i palmes…
tant se val, la vida del poeta és sovint un món de solitud.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.
Cançó a Mahalta