La pissarra digital

El temps ens hauria d’ajudar a entendre quin és el nostre lloc en aquest món. A vegades, però, corre el temps i caminem en totes direccions, sense rumb, gairebé a les palpentes. D’un lloc a l’altre sense, sense horitzons ni referències. En aquests moments ens agradaria aturar el temps per recomposar els escenaris de les nostres vides. Les hores, els dies, les nits… passen massa ràpid. Una darrera l’altra i així fins al final. El temps mai no s’atura.
Potser l’alternativa és aturar-se, deixar de caminar i mirar com corre el temps al nostre voltant mentre restem immòbils. Potser així serem capaços de fixar un rumb, una direcció triada, un camí que doni sentit als nostres passos…
Sabem ben bé què volem? Som capaços de triar? A vegades ho dubto.

Vivim atrapats en un temps que ens domina i ens fa córrer més del que nosaltres volem. Vivim a gran velocitat amb el temps cronometrat per fer allò que realment ens agrada. John Seymour va saber trobar la porta secreta i escapar-se d’aquesta vida frenètica contrarellotge. Encara avui aquest és el meu gran somni.

I’ll keep your heart with mine till you come to me.