El final d’estiu és especial.
Marxes d’un lloc sabent que no hi tornaràs fins les properes vacances. T’allunyes de les olors d’un paratge que fa molts anys que coneixes. T’allunyes també d’un paisatge que estimes, que coneixes des de la infantesa… t’allunyes amb l’amargor d’un final imposat, que no hauries triat mai.
Prens rumb cap a casa, tornes a la rutina -tan confortable a vegades però tan feixuga d’altres…- i fas bons propòsits per al nou curs.
T’espera una llarga travessia, un viatge desconegut en què sovint miraràs enrere buscant entre els records allò que hauràs perdut. Seràs fort, aguantaràs els temporals -com sempre- i et faràs gran.
Bon viatge.