És per això que vago sempre sota el silenci de les constel·lacions d?aquestes altes nits de fabulosa riquesa (Joan Vinyoli)
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Garamond;
panose-1:2 2 4 4 3 3 1 1 8 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:647 0 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
Llegeixo alguns poemes de Joan Vinyoli… escolto Penelope’s Song. Una mescla que em deixa abatut.
Em rellegeixo i dono sentit a cadascuna de les paraules escrites i d’aquelles altres que no han estat mai dites. Els meus silencis no són pas buits…
Busco desesperadament un senyal que em tregui d’aquests paratges de solitud i silenci.
M’agradaria trobar un camí marcat per la certesa, els somriures, la il·lusió per encarar nous reptes. Ara mateix estic força cansat.
No recordo la darrera vegada que el silenci va trucar a la porta…
Fa ja molt temps que això no em passava.
Sé que és qüestió de temps; algun dia tornar a fer-se clar.