Good bye blue sky

Aviat canviaré de feina…
deixaré enrera un quadrienni ple d’experiències, d’aprenenentatge
professional, una etapa ben fecunda, plena d’anades i vingudes, de
reptes, d’esforços, d’etapes, cicles i onades… moltes onades…
potser ara és el moment de canviar i deixar que la darrera onada em porti a una nova illa per descobrir… a noves terres, nous horitzons.

Sí, la fi d’aquesta etapa ja és a prop. En tinc ganes.
Marxo ben content, agraït per tots aquests anys; convençut de la meva gran evolució professional en aquests darrers anys a Provença. Mai fins ara havia tingut la sensació d’aprendre tant en una feina.
Encaro el nou repte ple d’il·lusió, amb la força que em dóna el bagatge dels darrers anys i amb l’estima cap a la casa que m’acull, que, al cap i a la fi, no he deixat mai de sentir-la com casa meva.
Més enllà de les tasques concretes que em tocarà desenvolupar, principalment, explicar la lliçó als meus alumnes…. espero també tenir un cert marge per a parlar-los d’altres coses, apropar-los a l’estimació i el respecte que sento per la natura, ensenyar-los a contemplar el cicle de les estacions de l’any…
a ser observadors, i crítics…
a ser algú, a menjar millor, a comprar menys, a consumir amb responsabilitat…
a ser austers, humils, nobles, romàntics…
a escriure el seu propi bloc, per què no?…
a imaginar més i a somniar sempre.
Estic convençut que puc fer-ho.

A casa tots dormen.

Is there anybody out there?

Un pensament a “Good bye blue sky

  1. Deu ni do, colega. Una entrada corprenedora, de debò. És cert el que expliques? És poesia o és realitat? Ho pots explicar una mica més? La veritat és que jo ja fa anys que penso en una cosa semblant, i aixo que en tinc 29. Estava llegint el teu texte i em donava la sensació que era el meu jo del futur qui parlava, com si les paraules que sortiran un dia de la meva boca ja estiguessin escrites. D’aixo se’n deu dir experiència. Jo tinc la il.lusio i la esperança d’anar a viure a un lloc tranquil, lluny de la ciutat, a la muntanya, encara que tampoc podria ser gaire lluny del mar. Em passa pel cap sovint la docencia, ja que m’agrada transmetre, ensenyar als nanos amb la seva il.lusió, veure com aprenen i es fan persones… I tots aquests objectius que poses son fabulosos, crec que son calcats als meus. Em faig, si m’ho permets, una mica company de les teves paraules. Estic convençut que pots fer-ho. Voler és poder i somiant la gent s’entén. Ànims!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *