Comença la primavera. L’hivern ha estat sec i dur. Els dies de fred m’han ensenyat a viure aquest nou temps des de la distància. N’hem après; amb alguns moments de dolor, de records, d’enyor tanmateix… Potser és millor així, conviure en el silenci que sempre ens ha fet costat… i mirar-nos des de la distància d’un nou temps i un nou espai que ara comença.
Seguiré trobant-te en el record…
tancant els ulls i dient el teu nom en veu baixa.
Déu dirà què en serà de nosaltres.
La meva ànima vola ben lluny, lliure, ben lluny.
Sóc feliç, respiro ben fons.
Volo lliure i somric.