Tarda d’hivern

Voldria donar veu als secrets
que amago en els racons de l’ànima.
El temps que no hem compartit
és la raó de l’espai que ens allunya.
Mai no podré desfer els camins traçats,
només em queda l’esperança d’un nou temps
que alimento en el refugi dels meus versos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *