Publicat el 9 de gener de 2012
Tarda d’hivern
Voldria donar veu als secrets
que amago en els racons de l’ànima.
El temps que no hem compartit
és la raó de l’espai que ens allunya.
Mai no podré desfer els camins traçats,
només em queda l’esperança d’un nou temps
que alimento en el refugi dels meus versos.
que amago en els racons de l’ànima.
El temps que no hem compartit
és la raó de l’espai que ens allunya.
Mai no podré desfer els camins traçats,
només em queda l’esperança d’un nou temps
que alimento en el refugi dels meus versos.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent