Jag flyger ensam…

Vençut per l’abisme del temps
que ens separa,
el capvespre em mostra la cruesa
d’aquest temps de silencis
que hem de viure en solitud.

Lluny de tu,
encara he d’aprendre a viure
sense el confort de la teva mirada.

Després de la llarga migració
tornaran els dies càlids
i ens trobarem de nou
en el confort dels capvespres
de primavera.

Nu jag flyger ensam

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *