La pissarra digital

La distància desfà els lligams que la nostra quotidianitat havia teixit amb lentitud.
Temps i espai….
Espai i temps…
Voldria trobar les paraules per transcriure un estat d’ànim, una mirada, un somriure…
i no en sé, o no sóc capaç… i finalment el silenci apareix de nou.
M’agradaria explicar-te que el silenci no és més que l’expressió del meu dolor. De la solitud que envolta aquest temps, aquest espai.
Potser és millor així? el silenci com a estratègia de supervivència per escapar…
No ho sé; en tot cas, no sé trobar les paraules que no em distanciïn, encara més, de tu.