La pissarra digital

apunts perduts, idees brillants

President Companys

Gràcies al bloc d’en Josepmiquel Servià he trobat aquest magnífic poema que Ventura Gassol, conseller de política interior i més tard de cultura durant el govern del president Companys, va escriure a l’octubre de 1947 des de l’exili.

No digueu que ja és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat, ni el roserar florit-,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ja és mort -la mort és cosa
dels homes sense rels amb l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ja és mort -la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
                                          acaronà la pàtria amb el peu nu,
                                          i es fa pols amb la terra que l’aferra,
                                          no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
                                          i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…

                                              Ventura Gassol, 1947.

La República, la justícia, la llibertat…
sempre tindran qui les defensi.
Però Catalunya només ens té a nosaltres.
Si a Catalunya no la defensem nosaltres,
qui la defensarà?

                                              Lluís Companys.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Nació i Estat per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent