El passat és encara present

Temps d’absències.
Temps de nous silencis.
En la foscor de la nit,
aprenc lentament els mots
que m’allunyen d’un passat
que encara em ronda
com un llop afamat
que vol engolir la seva presa.
Encenc un foc per allunyar les feres
dels meus silencis,
escric uns versos…
branquillons
per mantenir el caliu
d’aquest temps que ara comença.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *