Publicat el 13 d'octubre de 2011
El passat és encara present
Temps d’absències.
Temps de nous silencis.
En la foscor de la nit,
aprenc lentament els mots
que m’allunyen d’un passat
que encara em ronda
com un llop afamat
que vol engolir la seva presa.
Encenc un foc per allunyar les feres
dels meus silencis,
escric uns versos…
branquillons
per mantenir el caliu
d’aquest temps que ara comença.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent