Publicat el 22 de setembre de 2011
Tardes de setembre
La distància desfà els lligams que la nostra quotidianitat havia teixit amb lentitud.
Trobo a faltar les converses de cada dia, els somriures, les mirades, les veus properes…, els silencis compartits…
El meu camí continua i, en silenci, s’allunya dels moments que vam compartir. Aquestes darreres tardes d’estiu són d’una enorme solitud. Voldria trobar les dreceres que em portin de nou cap a allò que he perdut…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Life in slow motion per downshifting | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent