S’apaga lentament la flama

S’apaga lentament la flama que fa temps cremava amb força. La llum és cada cop més feble. La marinada que ens arribava de lluny és cada cop més forta i persistent. S’apaga lentament la flama que es va encendre un dia de primavera.
Les nostres converses han anat morint també i ja només ens queden les mirades i el silenci (aquest peculiar silenci que sempre ens ha unit…). La distància, però, és cada cop més gran. I a mesura que s’eixampla, les nostres paraules són cada cop més fluixes, suaus com la marinada, com una carícia.

S’apaga lentament la flama que ha cremat durant tants dies (i tantes nits…). No sé si el foc es tornarà a encendre. Potser després del foc només serem un erm de terra cremada… potser mai més una espurna de llum torni a il·luminar el nostre rostre, potser jo no sabré veure ni trobar aquella brillantor especial a la teva mirada… potser la flama s’haurà apagat per sempre…  potser la llum serà eterna.

L’espai i el temps tenen la resposta.

Música:
Michael Giacchino – Landing Party

Fotografia:
On top of the world – Federico Frangi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *