Àncora

Junts vam construir la nau
que ens havia de portar a la fi del món,
ben lluny, mar endins…
junts vam recòrrer els oceans
i vam sortir dels embats més durs.
Però vam tirar l’àncora
per fondejar en un port
d’aigües tranquil·les
i passar-hi la vida junts…
Fa temps que el vent bufa de cara,
caldrà desplegar de nou les veles
i salpar amb una nova direcció.
Les cadenes de l’àncora s’han fet velles,
els vents que corren ens empenyen a marxar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *