S’apropen dies de vida reposada… després dels excessos de les taules nadalenques m’agradarà trobar un moment de calma, un racó per pensar i somiar… Recordar i llegir temps passats… evocar imatges, frases, mirades, somriures i plors… Els llums de Nadal sembla que ens convidin a encendre noves esperances i a oblidar els moments foscos, però, com diu la cançó, les llàgrimes que vam vessar tenen una mena de metzina que no ens deixa alliberar-nos de la tristesa. T’atures a pensar, passeges, surts al carrer, mires el paisatge rera els vidres… i enyores tot allò que ha marxat per sempre i s’allunya a cada pas. Els llums de Nadal et fan plorar però encenen una esperança feble i tremolosa que et fa somiar i imaginar que algun dia retrobaràs els passos perduts. Mentre passeges pels carrers de la ciutat no deixes mai de cantar velles cançons d’amor, d’un amor passat… i etern.
Bon Nadal.
T’estimo.