La boira dels darrers dies s’ha anat esvaint lentament i ha deixat un paisatge adormit, silenciós i abatut pel fred. Corren lentament les hores. Rera els vidres, també en silenci, contemplo els prats, les hortes, els boscos a l’horitzó… escolto el cant de la merla i em fixo en el perfil de l’arbre nu, solitari i vençut per les glaçades d’aquests dies… Aquest paisatge que m’envolta, esquerp i distant, s’allunya cada dia més de mi i em fa saber que algun dia, encara llunyà, tornarà a començar el cicle. Corre lentament la vida rera els vidres. La veig passar a càmera lenta. Aquest és ara el meu diàleg amb la natura.