In the sky (II)
Rellegeixo entrades passades i m’emociono. Aviat farà un any d’aquella ventada. Sembla mentida…
Vaig fabricar-me un bot per travessar aquell oceà de tempestes, fred, boira i solitud. La barca va aguantar l’embat duríssim d’aquells dies. Vaig arribar a port i ara sóc aquí rellegint els passatges més tristos de la meva navegació.
He de confessar que encara avui se m’han negat els ulls mentre llegia. Quanta tristesa acumulada en un petit fragment… Em vas fer patir tant! No deixa de sorprendre’m la capacitat que tenim les persones de concentrar passions, despertar admiració, de captivar, d’enamorar…
Així és la vida, així és la condició humana. Fràgil, vulnerable, silenciosa… i alhora forta, persistent i amb una gran capacitat de resistència.
Així és la vida, així sóc jo.
Encara avui et miro i no puc deixar de pensar en aquell mar de tempestes.
Are you home from the sea, my soul balladeer
You’ve been away roaming far away from here
weathered a storm, your heart unafraid
crossed every ocean in the boat that you made
(…)
You’re a light in the dark, a beacon of hope
and strong as a sea boat, strong as a rope
And the vagabond wind, whispers over the bay
and the songs and the laughter, are carried away in the sky.