Te’n vas,
sense dir adéu.
Desapareixes deixant un rastre
de tristesa i dolor
que s’eixampla a mesura que t’allunyes.
Els teus camins no són els meus…
Jo només estic de pas
i aquest temps que ara vivim
és tan sols una cruïlla
on les nostres vides s’han creuat atzarosament.
Els teus passos dibuixen un camí diferent
que s’allunya irremeiablement de la meva vida.
Voldria seguir-te
i pensar, per un moment,
que miraràs enrere
i t’aturaràs per esperar-me.
Massa tard…
Marxes sense dir adéu,
i el rastre de dolor i tristesa
s’eixampla a cada pas.