La pissarra digital

Després de navegar a la deriva,
el vaixell va enfonsar-se
irremeiablement.
L’orquestra va seguir tocant
mentre l’aigua
engolia lentament la nau.
Era un vaixell aparentment sòlid,
però aquelles esquerdes,
invisibles,
el van fer vulnerable
davant el temporal.

Ara estic sol
en el silenci d’una illa deserta…
sense saber què dir,
sense saber què fer…
solitud extrema,
això és tot el que em queda
això és tot el que tinc.