Aquest matí, mentre corregia controls d’història, el piano de la Diana Krall m’acompanyava creant un clima perfecte per treballar un diumenge a casa. Havia acabat de fer un xàfec magnífic; el verd de les fulles tendres d’aquesta primavera, que ha arribat tard però amb força, ha quedat net i brillant. El blau del mar lluïa també a l’horitzó i alguna nuvolada blanca contrastava amb el blau del cel. He sortit a la terrassa a fer una seqüència de fotografies per muntar una panoràmica.
He continuat treballant. He fet un munt de feina. I de sobte he descobert una peça deliciosa; la música és el que m’ha cridat l’atenció i m’he afanyat a buscar el llibret del CD per llegir la lletra (d’Elvis Costello, per cert). Una altra delícia.
(…)
Shining hours were brief
Winter is over
Summer is near
Are we stronger than we believe?
(…)
Although deep down I wished it would rain
Washing away all the sadness and tears
That will never fall so heavily again
(…)
Aquestes estones d’introspecció i escriptura m’agraden cada cop més. Entrar al bloc és com pujar dalt d’un turó a buscar una mica de pau, contemplar el mar i deixar que l’aire suau, salat i humit t’acaroni. Aquest és el racó on he trobat la pau necessària per encarar els temps difícils. Quina sort.